"Ese sol de la infancia", que deia Machado. Només un nen pot tenir el sol en un carretó, com la lluna en un cove. El sol que surt, com la vida que comença, molt important, perquè se sol relacionar amb la posta.
Preciós aquest sol que el fotògraf ha captat en aquest instant màgic...No sembla que hagi d'estirar gaire fort, com el nen, és un sol encara infant... Bon cap de setmana, Helena.
Un nen, o el deu Hèlios. Molt poca gent pot carregar-se el sol a l'espatlla.
ResponEliminaXeXu,
Eliminam'agrada molt això que dius!
el sol no pesa
ResponEliminano pesa gaire, oi?
Jordi,
Eliminaen aquesta imatge, almenys, no pesa gens! Sembla molt lleuger.
Amb il·lusió i imaginació , res és impossible ; )
ResponEliminaArtur,
Eliminaen la realitat costa una bona mica més que en l'art.
Preciós aquest sol que el fotògraf ha captat en aquest instant màgic...No sembla que hagi d'estirar gaire fort, com el nen, és un sol encara infant...
ResponEliminaBon cap de setmana, Helena.
"un sol encara infant", molt ben trobat, M. Roser.
Elimina"Estos días azules..."
ResponEliminaL'alba és el miracle de cada dia, la posta és el més bell ... de tot el dia.
Bona nit Helena.
Pere,
Eliminaper a mi si fa no fa l'alba i la posta, però si tu dius que la posta és més bella ho accepto.
Només mirant aquest estel de dia un sent com l'ánima se rejuveneix,i es el moment de reivindicar el teu somni.
ResponEliminaDisabte de mar plana.
Que maco això que dius, Josep Aguilera! A reivindicar el teu somni, doncs.
Elimina