dijous, 1 de maig del 2014

Piano en el mar dins Laberinto de lluvia

L'art, mig del sol, la vida, mig de la lluna, la poesia. Mig submergit en l'existència, mig viatger en l'aire. Mig de l'artista, mig de l'intèrpret.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

11 comentaris:

  1. Jordi Dorca2 de maig del 2014, a les 12:15

    Diferent del Titànic. Un piano que mai no s'enfonsa.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals2 de maig del 2014, a les 13:17

    Sí, Jordi, no s'enfonsa mai la capacitat de crear!

    ResponElimina
  3. GEMMA2 de maig del 2014, a les 13:52

    I de la suma de les seves meitats fem el tot sencer, suposo...

    ResponElimina
  4. M. Roser2 de maig del 2014, a les 20:18

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. M. Roser2 de maig del 2014, a les 20:22

    M'agrada molt aquesta imatge...de les tecles d'aquest piano en deuen sortir les notes d'una simfonia en "sol mullat"...Les ones deuen marcar el compàs!
    Ho faig amb molt de gust Helena, tot i que de vegades, no sé si interpreto molt bé el sentit que tu li vols donar...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Pere2 de maig del 2014, a les 21:12

    El mar como un vasto cristal azogado refleja la lámina de un cielo de zinc... (Rubén Darío)

    Respiras a mar en las noches tranquilas y suenan tus espumas como caracolas...(Pere)

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de maig del 2014, a les 21:55

      Pere,
      m'agrada molt "y suenan tus espumas como caracolas..."

      Elimina
    2. Unknown11 de maig del 2014, a les 20:03

      Bonita foto amb les teves constelacions de paraules.La bellesa d'un so mig ofegat amb l'armonia del so de la mar.
      Gracies a la vida de (Mercedes Sosa)

      Elimina
    3. Helena Bonals11 de maig del 2014, a les 22:07

      Gràcies per això de les "constelacions de paraules", Josep Aguilera!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)