 |
| DeWit, Debora Dia plujós dins Lletraferits |
La pluja sobre el mar, un llibre contra la finestra. Dues coses redundants, perquè un llibre és en ell mateix una finestra oberta. A banda d'això, llegir és sempre més melancòlic i sentimental que ser una persona d'acció.
L'acció la tenim al cervell, el cos relaxat i viatjant entre paraules.
ResponEliminaMolt maca la imatge.
Aferradetes! ☺
sa lluna,
Eliminal'acció al cervell i el cos relaxat? És una paradoxa!
El llibre, una finestra oberta, dins d'una de tancada, que ens deixa veure l'exterior...I la pluja fina que veiem caure lentament sobre el mar, pot ser un paisatge que també podríem veure a l'interior de la finestra llibre...
ResponEliminaBona nit, Helena
M. Roser,
Eliminauna finestra oberta no ha de ser sense vidre necessàriament, mentre hi hagi vista n'hi ha prou, crec.
Et volia dir que gràcies per la teva constància, per cert!
De vegades em passa que trobo més bonica una escena llegida sobre la pluja que la pluja que cau a fora. Sóc romàntica i de poca acció!
ResponEliminaSílvia,
Eliminajo diria que tu ets encara més romàntica que jo!