dilluns, 28 d’abril de 2014

DeWit, Debora Dia plujós dins Lletraferits

La pluja sobre el mar, un llibre contra la finestra. Dues coses redundants, perquè un llibre és en ell mateix una finestra oberta. A banda d'això, llegir és sempre més melancòlic i sentimental que ser una persona d'acció.

6 comentaris:

  1. L'acció la tenim al cervell, el cos relaxat i viatjant entre paraules.
    Molt maca la imatge.

    Aferradetes! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      l'acció al cervell i el cos relaxat? És una paradoxa!

      Elimina
  2. El llibre, una finestra oberta, dins d'una de tancada, que ens deixa veure l'exterior...I la pluja fina que veiem caure lentament sobre el mar, pot ser un paisatge que també podríem veure a l'interior de la finestra llibre...
    Bona nit, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      una finestra oberta no ha de ser sense vidre necessàriament, mentre hi hagi vista n'hi ha prou, crec.
      Et volia dir que gràcies per la teva constància, per cert!

      Elimina
  3. De vegades em passa que trobo més bonica una escena llegida sobre la pluja que la pluja que cau a fora. Sóc romàntica i de poca acció!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      jo diria que tu ets encara més romàntica que jo!

      Elimina