 |
| Dins Un embrujo de fuego |
L'amor neix amb les paraules, la poesia, tant com amb les imatges, la bellesa. I genera encara més poesia, més art. El blanc i negre i la màquina d'escriure del passat, la permanència del text escrit, acompanyada de la rosella efímera, flor d'un instant.
Una imatge molt poètica... Aquesta rosella que sembla que hagi nascut enmig dels camps de bla, que són les paraules que la màquina ha anat confegint amb les seves tecles...
ResponEliminaBon diumenge, Helena.
Molt ben trobat, i sintètic, M. Roser!
ResponEliminaMoment de quietut on el silenci de les lletres troben encaix amb la bellesa de
ResponEliminal'ànima.
Diumenge de placidesa.
Josep Aguilera,
Eliminaque bé ho descrius!