dissabte, 5 d’abril de 2014

Dins Un embrujo de fuego

L'amor neix amb les paraules, la poesia, tant com amb les imatges, la bellesa. I genera encara més poesia, més art. El blanc i negre i la màquina d'escriure del passat, la permanència del text escrit, acompanyada de la rosella efímera, flor d'un instant.

4 comentaris:

  1. Una imatge molt poètica... Aquesta rosella que sembla que hagi nascut enmig dels camps de bla, que són les paraules que la màquina ha anat confegint amb les seves tecles...
    Bon diumenge, Helena.

    ResponElimina
  2. Molt ben trobat, i sintètic, M. Roser!

    ResponElimina
  3. Moment de quietut on el silenci de les lletres troben encaix amb la bellesa de
    l'ànima.
    Diumenge de placidesa.

    ResponElimina