divendres, 11 d’abril del 2014

Lolita LAGARTO Hanni Lori  (Mortadel·la.Kat) dins píxel-accions

Tant en la vida com en l'art (el reflex), els núvols són la metàfora del que és més elevat. Blanc sobre negre, un contrast brutal entre cap i cos. El caràcter eteri del que correspon a l'intel·lecte. Un núvol que atreu més núvols.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca11 d’abril del 2014, a les 14:03

    ja ha arribat el tren, gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Dorca11 d’abril del 2014, a les 14:12

      perdoneu, estic molt espessot; tots us mereixeu un comentari millor

      Elimina
  2. M. Roser11 d’abril del 2014, a les 22:17

    Un núvol que atreu més núvols, però hi ha caps que sempre hi estant al núvols...Potser perquè tenen un pensament molt elevat...
    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 d’abril del 2014, a les 8:53

      M. Roser,
      jo acostumo a ser als núvols, tinc molta capacitat d'abstracció, un defecte i una virtut alhora.

      Elimina
    2. Unknown13 d’abril del 2014, a les 17:31

      Hi ha mirades que només veuen foscor.Però dintre de la foscor tambè hi ha colors.
      Una abraçada de diumenge!

      Elimina
    3. Helena Bonals13 d’abril del 2014, a les 19:45

      Josep Aguilera,
      és el blanc o el negre, la suma de colors?

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)