divendres, 11 d’abril del 2014

Lolita LAGARTO Hanni Lori  (Mortadel·la.Kat) dins píxel-accions

Tant en la vida com en l'art (el reflex), els núvols són la metàfora del que és més elevat. Blanc sobre negre, un contrast brutal entre cap i cos. El caràcter eteri del que correspon a l'intel·lecte. Un núvol que atreu més núvols.

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. perdoneu, estic molt espessot; tots us mereixeu un comentari millor

      Elimina
  2. Un núvol que atreu més núvols, però hi ha caps que sempre hi estant al núvols...Potser perquè tenen un pensament molt elevat...
    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      jo acostumo a ser als núvols, tinc molta capacitat d'abstracció, un defecte i una virtut alhora.

      Elimina
    2. Hi ha mirades que només veuen foscor.Però dintre de la foscor tambè hi ha colors.
      Una abraçada de diumenge!

      Elimina
    3. Josep Aguilera,
      és el blanc o el negre, la suma de colors?

      Elimina