dissabte, 3 de juny de 2017

ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments
Què hi té a veure aquesta aquarel·la amb la Muntanya blava de Kandinsky?

Sobretot els colors, encara que en un ordre diferent. A la dreta el color del cotxe groc, a l'esquerra el garatge blau. El que és més material en contrast amb el blau espiritual. Enmig, el vermell apassionat.

Però hi ha molt més. Aquests tres garatges de costat, recorden el que és en el subconscient, perquè es troba contingut, amagat, en relació als pisos de dalt. Però en dos d'aquests pisos, els corresponents al vermell i el groc, només hi ha palla. És en el pis corresponent al blau on hi ha autèntica vida. La que correspon al sentiment autèntic. Ni groc, ni vermell. Però el groc és el més obert, el que posa en relació els estadants amb el món exterior. El que permet d'acabar fent totes aquestes interpretacions d'una aquarel·la genial.

divendres, 26 de maig de 2017

Poesia visual de Toni Prat
dins http://www.poemesvisuals.com/


La poesia mossega, per això porta un morrió. Però l'hem de saber interpretar, treure-li aquest morrió. La poesia en general, una metàfora, mostren el món al mateix temps que l'amaguen. Prenem una metàfora molt i molt feta servir, una metàfora gairebé morta per aquest mateix ús: "cabells d'or". És evident que els cabells rossos, com les patates rosses (i no pas fregides), tenen un aspecte semblant a l'or. Però hi ha més que això. Els qui tenen els cabells rossos són més valorats en general que no pas les persones morenes, com a mínim són menys corrents, com l'or. Thomas Mann, a Tonio Kröger, feia dir al protagonista que només els rossos i d'ulls blaus són feliços. Tot això que explico és el que la poesia pot mostrar al mateix temps que ho amaga, totes les connotacions que es posen en moviment quan interpretem.

dimecres, 24 de maig de 2017

Poema visual de Toni Prat

Dins de la biografia Milena, de Margarete Buber-Neumann, la protagonista, Milena Jesenska, nòvia de Kafka durant un temps, que va anar a parar a un camp de concentració, explica com una parella de presoners, que evidentment passaven gana i s'havien aprimat massa, malgrat això s'agradaven. "L'amor és més fort que totes les barbaritats". L'home trobava la cama de la dona "bonica i desitjable" malgrat tot.

L'amor hauria de ser sempre així. Trobar bonica i desitjable l'altra persona, encara que dugui una cama com la d'aquest poema visual.

dijous, 13 d’abril de 2017

Art quotidià de Brock Davis


El bròquil és com un arbre on fer-hi niu perquè de tan saludable contribueix a la vida.

L'artista fa niu en la natura, la realitat.



El tacó en una sabata podria ser un apetitós gelat de cucurutxo perquè fa molt atractiu el peu i la cama.

Per trobar allò més elevat no cal renunciar a l'amenitat.



En un misto sense encendre hi pot haver la salvació d'un bosc.

En el moment de la inspiració hi ha tota l'obra que ha de venir després.



De la pluja dels núvols en depèn l'abastiment d'aigua. De l'ús que fem de l'aigua en depèn un bon repartiment de l'aigua del cel.

Trobar l'interior d'una obra d'art està lligat al núvol de la nostra inspiració. "The answer is blowing in the wind".




Per congeniar dos llapis i poder prendre el conseqüent arròs, sempre es necessita les gomes per "lligar" que depenen d'un dels dos només.

Per interpretar una obra cal l'artista original i l'hermeneuta carregat de vida interior.