divendres, 26 de maig de 2017

Poesia visual de Toni Prat
dins http://www.poemesvisuals.com/


La poesia mossega, per això porta un morrió. Però l'hem de saber interpretar, treure-li aquest morrió. La poesia en general, una metàfora, mostren el món al mateix temps que l'amaguen. Prenem una metàfora molt i molt feta servir, una metàfora gairebé morta per aquest mateix ús: "cabells d'or". És evident que els cabells rossos, com les patates rosses (i no pas fregides), tenen un aspecte semblant a l'or. Però hi ha més que això. Els qui tenen els cabells rossos són més valorats en general que no pas les persones morenes, com a mínim són menys corrents, com l'or. Thomas Mann, a Tonio Kröger, feia dir al protagonista que només els rossos i d'ulls blaus són feliços. Tot això que explico és el que la poesia pot mostrar al mateix temps que ho amaga, totes les connotacions que es posen en moviment quan interpretem.

dimecres, 24 de maig de 2017

Poema visual de Toni Prat

Dins de la biografia Milena, de Margarete Buber-Neumann, la protagonista, Milena Jesenska, nòvia de Kafka durant un temps, que va anar a parar a un camp de concentració, explica com una parella de presoners, que evidentment passaven gana i s'havien aprimat massa, malgrat això s'agradaven. "L'amor és més fort que totes les barbaritats". L'home trobava la cama de la dona "bonica i desitjable" malgrat tot.

L'amor hauria de ser sempre així. Trobar bonica i desitjable l'altra persona, encara que dugui una cama com la d'aquest poema visual.

dijous, 13 d’abril de 2017

Art quotidià de Brock Davis


El bròquil és com un arbre on fer-hi niu perquè de tan saludable contribueix a la vida.

L'artista fa niu en la natura, la realitat.



El tacó en una sabata podria ser un apetitós gelat de cucurutxo perquè fa molt atractiu el peu i la cama.

Per trobar allò més elevat no cal renunciar a l'amenitat.



En un misto sense encendre hi pot haver la salvació d'un bosc.

En el moment de la inspiració hi ha tota l'obra que ha de venir després.



De la pluja dels núvols en depèn l'abastiment d'aigua. De l'ús que fem de l'aigua en depèn un bon repartiment de l'aigua del cel.

Trobar l'interior d'una obra d'art està lligat al núvol de la nostra inspiració. "The answer is blowing in the wind".




Per congeniar dos llapis i poder prendre el conseqüent arròs, sempre es necessita les gomes per "lligar" que depenen d'un dels dos només.

Per interpretar una obra cal l'artista original i l'hermeneuta carregat de vida interior.

dissabte, 25 de març de 2017

De tres en tres

COSTA, Júlia Visions de la ciutat dins Encara aprenc

Versos al cel,
prosaica narrativa,
pintura als arbres.

Cel de Monet,
Cezanne ciutadà,
pinzell Van Gogh.

Cel molt sensible,
racionalitat,
l'obra acabada.

Toques el cel
des del mateix instant
en què t'inspires.

El sentiment
sempre és amb tu, escriguis
allò que escriguis.

divendres, 17 de març de 2017



"FREE DAMM": el joc de paraules entre la manca d'alcohol, el ser-ne "lliure", i el concepte de llibertat de fer el que vols en l'estona de dinar. "Cada migdia que perds és un migdia que no torna" és un exemple de poesia en publicitat. No és una frase, és un vers. Després hi ha qui diu que no hi entén de poesia, però la té davant dels nassos. Aquest anunci, tot un clàssic de fa uns anys, m'agrada especialment perquè a l'hora de dinar jo vaig a nedar sota aquest sol de totes les seves imatges.