KLIMT, Gustav Der Kuss
Fa poc he estat a Viena, on he anat a veure les pintures de Gustav Klimt, i he pogut comprovar per què és necessari de veure les obres en directe. En aquesta pintura, El bes, l'obra mestra d'ell, he pogut observar que la cara, els braços i els peus que es veuen dels dos personatges abraçats, amb un petó carregat de tendresa, sembla feta de marbre, de la mateixa manera que els vestits també semblen fets d'or (cosa que desconec si és certa). O sigui, el granític al mateix temps que el que és empàtic. Un 10 d'idea, un 10 de realització. Ara encara admiro més aquest quadre, d'un pintor que m'agrada tant o més que Van Gogh.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaImagino que en viu et va agradar molt més si cap. Poder contemplar tots els detalls, des de tots els angles és una passada.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminaels teus comentaris sempre s'esborren!
Sí que em va agradar molt, Klimt de prop.
He sortit del teu blog i després t'he tornat a seguir, no sé si servirà per res, però`per provar que no quedi.
EliminaDoncs sí, sa lluna, ara no s'ha perdut el teu comentari!
EliminaÉs cert que sempre és millor veure les obres d'art in situ, però sovint no ens és possible, i avui la tecnologia ens permet d'arribar còmodament a gaudir de moltes coses boniques que altrament mai no tindríem a l'abast. Has anat a veure la doble exposició Miró-Picasso?
ResponEliminaNo, no l'he vist, aquesta exposició, Ramon. Gràcies per recomanar-me-la!
Elimina