divendres, 8 de desembre del 2017

FREDERIC Reflexos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els reflexos sempre són en abstracte, per molt que provinguin de la natura. L'art i la vida en una relació fotogràfica d'igual a igual, amb moltes petites llunes.

diumenge, 29 d’octubre del 2017

La llibertat és una biblioteca

La meva mà escollint un llibre

La llibertat és una biblioteca. Així es diu el meu darrer llibre d'aforismes. Un títol que és com un vers, una entrada més, aquella que et crida l'atenció quan fulleges un poemari, i que et captiva de cop, més que si te'l llegissis sencer. Com el llom d'aquell llibre que escolleixes amb llibertat.

Aquest recull de més de vuitanta entrades inspirades en la biblioteca on treballo m'ha sorgit de cop, durant els moments que Catalunya pot esdevenir lliure, i segurament és motivat per l'exaltació en l'ambient.

diumenge, 8 d’octubre del 2017

Agus Sense identificar dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Que et prenguin qui estimes, passant a un segon pla no volgut, de manera que oficialment mai no has existit. Que no hagis deixat mai ningú, amb una excepció que confirma la regla. Que no vulguis mai que deixin per tu. Que estimis sense esperar res a canvi, sense necessitar el cos de l'altre, amb la verdor del capoll que sóc, que no pretenia pas mai de resultar eròtic. Que per a tu la paraula estimar no té conjugació en passat, s'assembla més aviat a "contemplar" la bellesa. Què més has de fer perquè t'entenguin, a tu o als teus versos?

diumenge, 17 de setembre del 2017

Jason Little & Olivia King
pel projecte Tim Jones Photographer

"Con un seis y un cuatro, aquí tienes tu retrato". El retratista retratat, amb les inicials que l'identifiquen; amb els ulls, el nas i la boca, de la manera més senzilla possible. Un disseny molt fotogènic.

dijous, 14 de setembre del 2017

Toc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Això és excel·lir, això és l'extraordinari. Aixecar el cap una mica més que els altres, que no la majoria. Tot és molt semblant, però encara hi ha diferències entre les persones, entre els països, per sort.

divendres, 11 d’agost del 2017

El subconscient

JUANJO Bosc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'ufanor sempre
prové d'allò amagat,
de les arrels.

Helena Bonals


Els verds s'enlairen
s'allunyen de la fosca
són l'esperança.

Xavier Pujol

dissabte, 22 de juliol del 2017

L'important és la rosa

Ombra dins Relats en català

Potser és quimera:
virtual però autèntic.
L'amor de lluny.

Helena Bonals


T'ho dono tot.
Tant me fa que tu siguis
només una ombra.

Carme Rosanas

dimecres, 12 de juliol del 2017

Memòria involuntària

SÁEZ, Empar dins Enfilant finestres

Molt de lirisme.
Cal, però, un cop de geni
per arribar-te.

Helena Bonals


Memòria tancada

Com un abisme
cal que el vidre es destreni
per ventilar-te.

Xavier Pujol

diumenge, 11 de juny del 2017

dissabte, 3 de juny del 2017

ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments
Què hi té a veure aquesta aquarel·la amb la Muntanya blava de Kandinsky?

Sobretot els colors, encara que en un ordre diferent. A la dreta el color del cotxe groc, a l'esquerra el garatge blau. El que és més material en contrast amb el blau espiritual. Enmig, el vermell apassionat.

Però hi ha molt més. Aquests tres garatges de costat, recorden el que és en el subconscient, perquè es troba contingut, amagat, en relació als pisos de dalt. Però en dos d'aquests pisos, els corresponents al vermell i el groc, només hi ha palla. És en el pis corresponent al blau on hi ha autèntica vida. La que correspon al sentiment autèntic. Ni groc, ni vermell. Però el groc és el més obert, el que posa en relació els estadants amb el món exterior. El que permet d'acabar fent totes aquestes interpretacions d'una aquarel·la genial.

divendres, 26 de maig del 2017

Poesia visual de Toni Prat
dins http://www.poemesvisuals.com/


La poesia mossega, per això porta un morrió. Però l'hem de saber interpretar, treure-li aquest morrió. La poesia en general, una metàfora, mostren el món al mateix temps que l'amaguen. Prenem una metàfora molt i molt feta servir, una metàfora gairebé morta per aquest mateix ús: "cabells d'or". És evident que els cabells rossos, com les patates rosses (i no pas fregides), tenen un aspecte semblant a l'or. Però hi ha més que això. Els qui tenen els cabells rossos són més valorats en general que no pas les persones morenes, com a mínim són menys corrents, com l'or. Thomas Mann, a Tonio Kröger, feia dir al protagonista que només els rossos i d'ulls blaus són feliços. Tot això que explico és el que la poesia pot mostrar al mateix temps que ho amaga, totes les connotacions que es posen en moviment quan interpretem.

dimecres, 24 de maig del 2017

Poema visual de Toni Prat

Dins de la biografia Milena, de Margarete Buber-Neumann, la protagonista, Milena Jesenska, nòvia de Kafka durant un temps, que va anar a parar a un camp de concentració, explica com una parella de presoners, que evidentment passaven gana i s'havien aprimat massa, malgrat això s'agradaven. "L'amor és més fort que totes les barbaritats". L'home trobava la cama de la dona "bonica i desitjable" malgrat tot.

L'amor hauria de ser sempre així. Trobar bonica i desitjable l'altra persona, encara que dugui una cama com la d'aquest poema visual.

dijous, 18 de maig del 2017

dimarts, 9 de maig del 2017

dijous, 13 d’abril del 2017

Art quotidià de Brock Davis


El bròquil és com un arbre on fer-hi niu perquè de tan saludable contribueix a la vida.

L'artista fa niu en la natura, la realitat.



El tacó en una sabata podria ser un apetitós gelat de cucurutxo perquè fa molt atractiu el peu i la cama.

Per trobar allò més elevat no cal renunciar a l'amenitat.



En un misto sense encendre hi pot haver la salvació d'un bosc.

En el moment de la inspiració hi ha tota l'obra que ha de venir després.



De la pluja dels núvols en depèn l'abastiment d'aigua. De l'ús que fem de l'aigua en depèn un bon repartiment de l'aigua del cel.

Trobar l'interior d'una obra d'art està lligat al núvol de la nostra inspiració. "The answer is blowing in the wind".




Per congeniar dos llapis i poder prendre el conseqüent arròs, sempre es necessita les gomes per "lligar" que depenen d'un dels dos només.

Per interpretar una obra cal l'artista original i l'hermeneuta carregat de vida interior.

dissabte, 25 de març del 2017

De tres en tres

COSTA, Júlia Visions de la ciutat dins Encara aprenc

Versos al cel,
prosaica narrativa,
pintura als arbres.

Cel de Monet,
Cezanne ciutadà,
pinzell Van Gogh.

Cel molt sensible,
racionalitat,
l'obra acabada.

Toques el cel
des del mateix instant
en què t'inspires.

El sentiment
sempre és amb tu, escriguis
allò que escriguis.

divendres, 17 de març del 2017



"FREE DAMM": el joc de paraules entre la manca d'alcohol, el ser-ne "lliure", i el concepte de llibertat de fer el que vols en l'estona de dinar. "Cada migdia que perds és un migdia que no torna" és un exemple de poesia en publicitat. No és una frase, és un vers. Després hi ha qui diu que no hi entén de poesia, però la té davant dels nassos. Aquest anunci, tot un clàssic de fa uns anys, m'agrada especialment perquè a l'hora de dinar jo vaig a nedar sota aquest sol de totes les seves imatges.

divendres, 10 de març del 2017

Façana

FREDERIC Coneixes Granollers?

Recolliment d'un finestral, agosarament floral de l'altre. Puc ser tímida, però no deixaré d'escampar als quatre vents la meva passió. No vull haver-me de penedir del que no he dit, encara que ho perdi tot. No en sé pas, de flirtejar, tot i oscil·lar com aquests balcons.

dissabte, 18 de febrer del 2017

Anar de compres

Sylvie Fleury: Untitled, 2010 Bronze fos i fulla de paladi



El que és sublim,
no té sentit tenir-lo
a la paret.

El sentit pràctic
envolta l'inefable
però no el fa seu.

Ni treballar
sols per amor a l'art,
ni pels diners.

El renegar
del materialisme
és de folls, genis.

Saber observar
una obra d'art també
és fer-la teva.

El ser immortal
no es pot comprar amb diners.
L'amor tampoc.

dilluns, 30 de gener del 2017

El fantàstic en el quotidià

SERRA, Toni En compañía de la realidad, 2013

Pinces d'estendre,
com el metre d'un vers,
et fan volar
tocant de peus a terra.
Núvols, pinces del cel.

Helena Bonals

Pinces de núvols
per amarar la roba
de blau de cel.

Mari Català

Igual que els núvols
que belluguen amb l'aire
la roba estesa.

Xavier Pujol

diumenge, 22 de gener del 2017

Entre línies

Exercici Poesia visual: Ballarina lletraferida
dins Antaviana

No fallar mai,
vol el teu art, tan sols
fregar el paper.
Guiada des de dalt,
t'enlaires amb estil.

diumenge, 8 de gener del 2017

LAFEBRE, Vicenç

Un fanal, un llum que en lloc de fer claror fa ombra. Un deix del passat a ple dia.