divendres, 26 de maig del 2017

Poesia visual de Toni Prat
dins http://www.poemesvisuals.com/


La poesia mossega, per això porta un morrió. Però l'hem de saber interpretar, treure-li aquest morrió. La poesia en general, una metàfora, mostren el món al mateix temps que l'amaguen. Prenem una metàfora molt i molt feta servir, una metàfora gairebé morta per aquest mateix ús: "cabells d'or". És evident que els cabells rossos, com les patates rosses (i no pas fregides), tenen un aspecte semblant a l'or. Però hi ha més que això. Els qui tenen els cabells rossos són més valorats en general que no pas les persones morenes, com a mínim són menys corrents, com l'or. Thomas Mann, a Tonio Kröger, feia dir al protagonista que només els rossos i d'ulls blaus són feliços. Tot això que explico és el que la poesia pot mostrar al mateix temps que ho amaga, totes les connotacions que es posen en moviment quan interpretem.
Publicat per a

19 comentaris:

  1. M. Roser26 de maig del 2017, a les 22:00

    Suposo que si la poesia mossega deu ser culpa de qui l'escriu, o potser de qui se sent mossegat...De totes maneres jo no li posaria un morrió, potser és millor "educar-la"...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors27 de maig del 2017, a les 23:07

      Educar-la? Domesticar-la? Això és incompatible amb la poesia. La poesia (l'art en general) ha de ser lliure.

      Elimina
    2. Helena Bonals27 de maig del 2017, a les 23:58

      Hi estic d'acord, novesflors.

      Elimina
  2. toni prat26 de maig del 2017, a les 22:21

    i podria saber què és per a tu l'"educació"...??? fer gent com tu...??? ets sents molt orgullosa del què ets...???

    ResponElimina
  3. carme ricart26 de maig del 2017, a les 23:28

    Si porta morrió ja no mossega ,oi?

    ResponElimina
  4. xavier pujol27 de maig del 2017, a les 12:00

    Tot és relatiu. Als països on predominen les rosses, (o els rossos) les morenes (o els morens) estan més valorades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de maig del 2017, a les 17:21

      Xavier,
      Ho dius per experiència? Dubto molt que a Suècia o Dinamarca els que tenen aspecte propi del sud siguin gaire ben valorats.

      Elimina
  5. Carme Rosanas27 de maig del 2017, a les 22:22

    Amb un morrió a l'objectiu de la poesia... tot quedarà "emmorrionat" o passat pel morrió, quina llàstima!!!

    Deixar-se mossegar per un poema, visual o no, a vegades va prou bé. Per la salut mental, vull dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de maig del 2017, a les 0:00

      I mossegar els altres amb la teva poesia ès també bo per la salut mental d'un mateix, Carme.

      Elimina
    2. Carme Rosanas28 de maig del 2017, a les 17:20

      Si també, és clar, però només, només, si tu també et deixes mossegar, sinó, no tant.

      Si només mossega un mateix, es queda coix...

      Elimina
    3. Helena Bonals28 de maig del 2017, a les 17:43

      Sí, Carme, els artistes parlen amb ells mateixos gairebé sempre, en el fons.

      Elimina
  6. novesflors27 de maig del 2017, a les 23:08

    No hi ha morrió que puga fer callar la poesia, per més que molts ho voldrien.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de maig del 2017, a les 0:01

      Novesflors,
      La poesia mossega perquè és lliure i transgressora, deia Benedetti.

      Elimina
  7. Fent camí28 de maig del 2017, a les 23:27

    Si els mossos son de poesia, benvinguts.

    ResponElimina
  8. Unknown11 de juny del 2017, a les 17:35

    Ni morrió ni qualsevol cosa semblant ens impedirà sentir la musica de la poesia.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  9. Helena Bonals11 de juny del 2017, a les 17:54

    Josep,
    No, la müsica de la poesia, com que és immaterial, travessa el morrió.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)