La mare terra.El Canigó, art.
Molt bo el teu punt de vista, Xavier!
Placidesa! Els cavalls pasturen i el Canigó abraça el cel...Bon vespre, Helena.
Sí, molt bucòlic, pastoral, M. Roser.
Com l'aigua, continua.
Sí, Jordi, és una mica com l'evaporació, els núvols de l'art, que també provenen de la realitat.
Un lloc per contemplar i un haiku per a llegir. Què més volem??Bona nit.
Les imatges i les paraules ho són tot per mi, Mari!
La serralada del canigó acaronan el cel i el ramat l'herva.La placidesa de la natura,envers la poesia de la vida. Una abraçada.
M'agrada moltíssim la teva interpretació, Josep!
La mare terra.
ResponEliminaEl Canigó, art.
Molt bo el teu punt de vista, Xavier!
EliminaPlacidesa! Els cavalls pasturen i el Canigó abraça el cel...
ResponEliminaBon vespre, Helena.
Sí, molt bucòlic, pastoral, M. Roser.
ResponEliminaCom l'aigua, continua.
ResponEliminaSí, Jordi, és una mica com l'evaporació, els núvols de l'art, que també provenen de la realitat.
ResponEliminaUn lloc per contemplar i un haiku per a llegir. Què més volem??
ResponEliminaBona nit.
Les imatges i les paraules ho són tot per mi, Mari!
EliminaLa serralada del canigó acaronan el cel i el ramat l'herva.La placidesa de la natura,envers la poesia de la vida.
ResponEliminaUna abraçada.
M'agrada moltíssim la teva interpretació, Josep!
Elimina