dijous, 13 d’abril de 2017

Art quotidià de Brock Davis


El bròquil és com un arbre on fer-hi niu perquè de tan saludable contribueix a la vida.

L'artista fa niu en la natura, la realitat.



El tacó en una sabata podria ser un apetitós gelat de cucurutxo perquè fa molt atractiu el peu i la cama.

Per trobar allò més elevat no cal renunciar a l'amenitat.



En un misto sense encendre hi pot haver la salvació d'un bosc.

En el moment de la inspiració hi ha tota l'obra que ha de venir després.



De la pluja dels núvols en depèn l'abastiment d'aigua. De l'ús que fem de l'aigua en depèn un bon repartiment de l'aigua del cel.

Trobar l'interior d'una obra d'art està lligat al núvol de la nostra inspiració. "The answer is blowing in the wind".




Per congeniar dos llapis i poder prendre el conseqüent arròs, sempre es necessita les gomes per "lligar" que depenen d'un dels dos només.

Per interpretar una obra cal l'artista original i l'hermeneuta carregat de vida interior.

18 comentaris:

  1. M'agrada molt la del taló de la sabata.
    Molt ben vistes totes.😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      M'agrada comentar-les pel que denoten i pel que connoten. La de la sabata és també la primera en què em vaig fixar.

      Elimina
  2. Que curioses aquestes imatges! M'agrada la de la casa al bròquil, però no m'agradaria viure en un!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu,
      Són com poemes visuals, però és un tipus d'art inclassificable en darrer terme.

      Elimina
  3. Tot plegat molt filosòfic...M'agrada especialment,"En un misto sense encendre hi pot haver la salvació d'un bosc.
    Bona setmana Santa, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      Sí que és molt filòsofic!
      Bona setmana Santa.

      Elimina
  4. No havia vist mai un bròquil que no es menja, un gelat fetitxista, un llumí que apaga incendis, un núvol que no se l'emporta el vent i un dibuixant xinès que menja espagettis amb dos llapis. És un post ... increïble!

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      genial la teva síntesi! Sobretot el núvol que no se l'emporta el vent.

      Elimina
  5. M'agraden molt aquestes fotografies poètiques (i amb missatge) i també les teves interpretacions. Unes imatges que fan pensar.

    ResponElimina
  6. Molt bo tot plegat. Els bons anuncis publicitaris es basen en propostes d'aquest tupus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En corren tan pocs d'anuncis publicitaris d'aquest nivell, novesflors...

      Elimina
  7. Felicitas Helena,per la teva interpretació i explicació perfectament dels objectes.Un món on tot és susceptible de ser mirat i no como una mera forma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep! Les formes hi són per interpretar-les.

      Elimina
  8. Cada fotografia és un poema visual. Les explicacions encara les fan més comprensibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que es poden considerar poemes visuals, Xavier. Sempre relacionen dos elements en cada un.

      Elimina