dilluns, 28 de febrer del 2011



Imatge del LIBER 2007 a Barcelona

Avui el meu comentari sobra, de tan el·loqüent com és la imatge. En aquest bloc parlo sovint de llibres, la meva passió, i en aquesta imatge s'hi veu reflectit que els llibres s'estimen i serveixen per estimar alhora, a través d'ells.

diumenge, 27 de febrer del 2011



VALLOTON, Felix, El baló

La felicitat del joc de la nena és amenaçada per la foscor que sembla que la persegueixi. Abstracció i empatia. Anem on anem sempre farem una mica d'ombra, però entre les ombres sempre hi ha una mica de claror.

dissabte, 26 de febrer del 2011



Imatge presa de la revista Álbum letras-artes número 90, pàg. 6

Qui no vulgui passar per les coses dolentes de la vida, haurà de creuar-la pel pont de l'art, de les ombres en contra de les aparences, de la solitud.

divendres, 25 de febrer del 2011



DESMAZIÈRES, Eric, El vent 1989

Un habitacle aristocràtic, tocat i posat, es veu envaït per un vent molt fort, que ho revoluciona tot. De la mateixa manera, l'art del segle XX ha estat envaït de primitivisme, d'abstracció.

dijous, 24 de febrer del 2011



POGOLOTTI, Marcelo El jove intel·lectual (1937)

Com apuntava fa un temps Jordi Dorca en aquest bloc, l'esperit de l'intel·lectual tendeix a l'infinit, però hi ha la mort al darrere amb la daga esperant: la transitorietat que ens empeny a escriure, a viure com només es viu creant. Si visquéssim per sempre, res no ens esperonaria.

dimecres, 23 de febrer del 2011



O'LEARY, Chris, Sense títol

Una mena de bodegó, en què, apart de possibles plantes o flors o fruits, el que més hi trobem són llibres de colors vius, com si fossin fruites. I és que els llibres també es consumeixen, i es marceixen, però perduren una mica més.

La imatge de la felicitat arcàdica del fons, amb una persona llegint al camp, també ho és de la dignitat, deia un professor meu d'història de l'art.

dimarts, 22 de febrer del 2011



KÜHN, Heinrich, La prada, 1898

Aquesta fotografia em recorda Monet. Una escena molt bucòlica, no hi passa res, precisament perquè és bucòlica, clàssica. L'art ha de ser original?

dilluns, 21 de febrer del 2011



AVERY, Milton

Tres elements interrelacionats: la finestra oberta amb una bona vista, la barca amb la vela que el vent fa avançar, i el llibre a la falda de la figura. Tot són elements optimistes, tot és anar de dins cap a fora.

diumenge, 20 de febrer del 2011



AVERY, Milton, Sketching by the sea, 1944

Escrivint o dibuixant, amb la paraula o la imatge, la creativitat és la mateixa. I és tant que una imatge val més que mil paraules com que una paraula val més que mil imatges. Apart d'això, aquesta passió de les onades topa sempre amb les roques de la raó, les imatges topen amb el llenguatge.

dissabte, 19 de febrer del 2011



TUDÓ, Jordi "Revolta i xarxes socials" dins el diari ARA de divendres 19 de febrer del 2011

D'encendre un llumí costa una mica. D'encendre'n dos alhora, d'aquesta manera, és improbable. Però la gràcia d'aquesta fotografia és la manera com els dos llumins són units pel cap, i del cos no en saben res l'un de l'altre, com sol passar en les xarxes socials, d'aquí la revolta del títol, la revolta platònica.

dijous, 17 de febrer del 2011



Fotografia de la coberta de Besllum, primer poemari de Joana Navarro

"A migdia, entro en una habitació assolellada/ i veig el llum encès, sense cap raó". Aquests dos versos de Dannie Abse resumeixen aquesta coberta. Malgrat que les cuques de llum -que hauríem de voler ser cada u de nosaltres segons Papasseit- no poden competir amb la immensitat de la llum solar, sempre, a nivell humà, de nit, faran algun efecte, tindran algun sentit. La llum dels poemes de la Joana és més que un besllum, no només s'albira, gairebé la tens, com a bona poesia que és.


Fotografia extreta de l'exposició del "VI Concurs fotògràfic de l Associació d'amics del Camí de Sant Jaume" a l'Hospitalet.

Quan camines, a vegades, l'ombra, que se sol associar amb l'ànima, va per davant teu, esperonant els teus peus a caminar: "que caminem per poder ser,/ i volem ser per caminar"... Mirant a terra es pot mirar amunt, allò immaterial pot sorgir d'allò terrenal, aristotèlic.

dimecres, 16 de febrer del 2011



RACKHAM, Arthur, il·lustració de La Ventafocs

Quin embadaliment, aquest il·lustrador. Per un cantó personatges el màxim de figuratius. Per l'altre, tot en un pla, sense perspectiva. O sigui, empatia i abstracció, per dues bandes alhora. Estèticament impecable.

dimarts, 15 de febrer del 2011



ZAFORTEZA, Javier Incógnita, 2001

Els molt puritans opinen que la tipografia, en disseny, no hauria d'alterar les grafies originals. Però aquesta imatge tan directa i alhora tan suggerent em sembla que no es mereix de ser jutjada malament. La incògnita, el misteri, és important, i aquesta imatge ho il·lustra com a bona idea poètica que és.

dilluns, 14 de febrer del 2011



YAMAMOTO, Masao dins el bloc ¡Ámérica, América!

La simetria és l'estètica dels tontos, diuen. Però com no escolleixis un dels dos camins, de les dues escales, et clavaràs contra la paret. També es pot mirar en sentit contrari: pot ser que si caus enamorat (de l'anglès "fall in love"), per exemple, i l'altre també ho fa, coincidiu a baix de tot de les dues escales. És molt curiosa, aquesta imatge.

diumenge, 13 de febrer del 2011



POMÉS, Leopold dins el bloc Ca l'Assur

La màxima senzillesa amb un toc de sofisticació: així és com ha estat descrita l'elegància. La platja deserta i la figura femenina que trenca l'horitzó, entre la terra, el mar i el cel. Un terme mig reforçat per l'absència a la vista d'un dels dos braços de la noia, així com un peu toca la sorra i l'altre gairebé no. Un contrast entre la calidesa de la sorra i la fredor del mar i el cel. És una imatge molt simètrica, molt bella, molt clàssica.

dissabte, 12 de febrer del 2011



MARCOS, Ángel "No 11 de la colección rastros" dins De imágenes. Libros y lecturas

Els llibres t'ajuden a sortir de la caverna, i, si hi has de tornar, que siguis ben acompanyat, enlluernat com ets de la llum del sol, font de tota saviesa en la nit que t'espera.

divendres, 11 de febrer del 2011



MADOZ, Chema "Sin título", dins De imágenes. Libros y lecturas.

Més enllà que la lectura pugui ser a vegades un element "d'usar i tirar", crec que el que ressalta aquesta imatge és allò efímer de l'art. Un art que té relació amb una vida encara més efímera. Resultat: misèria, t'ho miris com t'ho miris.

dijous, 10 de febrer del 2011



MADOZ, Chema "Sense títol", dins De imágenes. Libros y lecturas

Nulla die sine linea: la quotidianetat de la torradora de pa plena d'allò elevat, els llibres, per "tassa" doble (Timeo homo unius libri). Els llibres alimenten el cervell, són el nostre altre pa de cada dia. Més directa impossible, aquesta imatge.

dimarts, 8 de febrer del 2011



GOIRIS, Geert Three suns 2009

Desconec com es pot fer el muntatge d'una fotografia com aquesta, de la mateixa manera com no sé com es poden tenir els tres sols alhora, el de la infantesa (que deia Machado), la maduresa i la vellesa, per exemple. Suposo que només en l'art. A més, aquí sempre és l'alba.

diumenge, 6 de febrer del 2011



VICENTE, Fernando, Lecturas dins Literatura ilustrada

Com més has llegit, més capacitat tens de llegir, d'entendre el que llegeixes. Al mateix temps també tens més capacitat d'escriure. El bagatge és molt important: copiant, plagiant, pots arribar a crear. Però als EUA et treuen de la universitat si es demostra que plagies...

dissabte, 5 de febrer del 2011



VICENTE, Fernando, De la mort, 2004 dins Literatura ilustrada

Com el retrat de Dorian Gray: mentre la rosa es mostra el màxim d'esplendorosa, la imatge en el mirall, metàfora d'un cert tipus d'obra d'art, en mostra ja la decrepitut. La decadència, la mort a Venècia, per exemple.

divendres, 4 de febrer del 2011



VICENTE, Fernando, Abrazo tren, 2002, dins Literatura ilustrada

Una imatge que parla sola. La passió desfermada en un bes que és com el "tramvia anomenat desig", un tren que alhora lliga els dos amants tot girant al seu voltant. Quan el tren acabi de passar, tornarà amunt per passar un altre cop, i un altre. Això no passa gaire sovint, tot s'ha de dir.

dijous, 3 de febrer del 2011



SERRA, Tomàs Kiwi 1 dins del bloc Todalgeps

Aquesta mena de bodegó només mostra una cosa: el contrast entre allò natural, orgànic, i la geometria del tall que s'ha fet a la fruita. Com un jardí fet de plantes domesticades, que no creixen salvatgement, sinó d'acord amb l'home. Una idea molt senzilla, la d'aquest quadre, però que transcendeix.

dimecres, 2 de febrer del 2011



A. ÁLVAREZ, César al Centre Cultural Sant Josep de l'Hospitalet, "Reinterpretant el color i la forma"

De nou el contrast entre l'art i la vida. Del peix envoltat d'ornaments, la superfície estètica, a les vísceres, el cap, que queden quan s'ha consumit, l'orgànic, a la part de sota.

dimarts, 1 de febrer del 2011



Fan Ho, Loving this

Aquesta imatge em recorda el pavelló Mies Van der Rohe. Simplicitat, geometria, però també duresa de la paret, contra la mesura humana de la figura femenina (com l'estàtua del pavelló), fràgil, mortal. Però que alhora sembla que aconsegueixi transcendir en la llum que es parteix: per un cantó la realitat, per l'altre els somnis, l'art.