dimarts, 8 de febrer del 2011



GOIRIS, Geert Three suns 2009

Desconec com es pot fer el muntatge d'una fotografia com aquesta, de la mateixa manera com no sé com es poden tenir els tres sols alhora, el de la infantesa (que deia Machado), la maduresa i la vellesa, per exemple. Suposo que només en l'art. A més, aquí sempre és l'alba.

4 comentaris:

  1. Rialles de solet
    acullen al xiquet;
    albades multiplicades
    l'acompanyen de grandet;
    Placidesa i conhort
    li donen al vellet.

    Tes sols com tres cases són els teus blocs. Per cert me'n vaig cap al d'anticanons, que ja fa temps que no el visite!!!

    Bona setmana!!!

    ResponElimina
  2. No hi trobaràs res de nou, però aviat sí. Estic embolicada un altre cop amb una lectura conjunta al QL?, proposada per mi, d'El menyspreu de Moravia.

    És improvisat, aquest poema? Té molta gràcia...

    ResponElimina
  3. Els tres sols que tu anomenes de Machado, són els que l'han inspirat, és a dir tu!!! Gràcies per l'elogi.

    ResponElimina
  4. Enlluernat pels tres sols del poema. I pel poema de Joana.
    I mentrestant procuro reflectir la llum del sol com ho fa la lluna quan la culls.

    ResponElimina