dijous, 24 de febrer de 2011



POGOLOTTI, Marcelo El jove intel·lectual (1937)

Com apuntava fa un temps Jordi Dorca en aquest bloc, l'esperit de l'intel·lectual tendeix a l'infinit, però hi ha la mort al darrere amb la daga esperant: la transitorietat que ens empeny a escriure, a viure com només es viu creant. Si visquéssim per sempre, res no ens esperonaria.

4 comentaris:

  1. Tens raó, Helena. La daga és eterna i esglaiadora. Ens agermana i ens fa perdurables en el seu crim.

    ResponElimina
  2. M'ha quedat molt dur. Perdoneu-me. I potser m'equivoco.

    ResponElimina
  3. De què t'hem de perdonar? La mort és tal i com la descrius, i més i tot. "ens fa perdurables en el seu crim" m'agrada molt.

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada molt el que expliqueu tots dos. Enhorabona. jo m'he quedat sense paraules. Dir qualsevol cosa seria insignificant després de les encertades reflexions que heu dixat anar.

    Abraçades a tots dos

    ResponElimina