VICENTE, Fernando, Lecturas dins Literatura ilustrada
Com més has llegit, més capacitat tens de llegir, d'entendre el que llegeixes. Al mateix temps també tens més capacitat d'escriure. El bagatge és molt important: copiant, plagiant, pots arribar a crear. Però als EUA et treuen de la universitat si es demostra que plagies...
El tema de l'autoria és molt delicat.
ResponEliminaSuposo que el que compta és el bagatge, l'enriquiment personal i col·lectiu.
No ho sé. Tinc molts de dubtes.
S'ha de registrar l'obra al Registre de la Propietat Intel·lectual, perquè sempre te la poden plagiar (a l'editorial mateix, per exemple).
ResponEliminaPerò així es pot demostrar qui era primer.
Jo he trobat un parell de versos de Margarit repartits entre L'intrús de Xavier Benguerel, i El llibre del desassossec de Pessoa, en unes expressions gairebé clavades. El títol "Una cosa molt gran en una de molt petita" és inspirat en un poema seu.
ResponEliminaLa principal afirmació de l'obra La mort a Venècia prové de Plutarc. La Setena Simfonia de Beethoven es basa en una cançó popular.
En definitiva, on comença i on acaba el plagi?
Crec que sempre pot existir la coincidència, no ho considero estrany, una cosa és un vers i l'altra díficil de creure un grapat d'unides frases.
ResponEliminaInspirar-se és una cosa del tot natural, només faltraia, però copiar sense deixar-ne cita no ho trobo honest.
El que està clar que tot el que llegim i vivim ens influiex en la nostra creació. De vegades és un ritme que s'imita o una veu que t'acarona. Molt interessant
ResponEliminasense els artistes o literats de tots els temps ni l'art ni la literatura serien les que són, som el resultat de tot un bagatge i està bé que ens seguim, ens copiem i ens influenciem... altra cosa són els egos personals sovint tan avars que volen fer mèrit d'allò que no és seu..
ResponEliminaHeu tocat un tema molt interessant amb el plagi, sembla que n'hi ha més del que sembla. No entenc aquest comportament, és com voler demostrar que domines un tema del que no en tens ni idea amb la creació d'una altra persona!!!
ResponEliminaIris: Et pots fer tan teves les paraules d'un altre... I sí que tens idea del que copies. El plagiat hauria de ser content: que t'imitin vol dir que t'admiren.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu.
ResponEliminaHäendel, plagiava i era un geni.
Qui no llegeix no pot escriure, per tant la inspiració literària em sembla natural.