dimecres, 16 de febrer del 2011



RACKHAM, Arthur, il·lustració de La Ventafocs

Quin embadaliment, aquest il·lustrador. Per un cantó personatges el màxim de figuratius. Per l'altre, tot en un pla, sense perspectiva. O sigui, empatia i abstracció, per dues bandes alhora. Estèticament impecable.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Anònim16 de febrer del 2011, a les 23:22

    ´
    Són, com ombres xinesques, les figures...

    ResponElimina
  2. Helena Bonals17 de febrer del 2011, a les 9:20

    MOLT BONA COMPARACIÓ, Jordi.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca17 de febrer del 2011, a les 12:07

    Perdona, Helena. Estic un xic espès.
    Em recorda el mite. Plató. De molt lluny.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals17 de febrer del 2011, a les 12:26

    MOLT BONA IDEA, Jordi, d'espès gens! Les ombres a la paret, sí, però amb un peu fora de la caverna. No es pot matar tot el que és gras, hi ha el dia i la nit, la terra i el cel. No sé si m'explico o m'embolico.

    ResponElimina
  5. Joana17 de febrer del 2011, a les 13:55

    Un plaer llegir-vos, ja no sé qu`r dir-ne després de tot el que heu comentat.
    Una gran abraçada.

    ResponElimina
  6. hiniare18 de febrer del 2011, a les 0:38

    Per a mi Arthur Rackham va ser el més gran il•lustrador de contes de fades. Aquí se’l veu molt modern, però jo prefereixo el seu estil clàssic. Tinc tota una col•lecció d’imatges seves, m’han vingut ganes de dedicar-li alguna entrada. Gràcies per recordar-me’l.
    h.

    ResponElimina
  7. Lupe20 de febrer del 2011, a les 20:08

    M'agraden molt les imatges del teu bloc i aquesta, per a contes, els contes que tots hem llegit de petits, transporta al món de la infantesa...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)