La felicitat del joc de la nena és amenaçada per la foscor que sembla que la persegueixi. Abstracció i empatia. Anem on anem sempre farem una mica d'ombra, però entre les ombres sempre hi ha una mica de claror.
Ací et deixe un regalet en forma de haiku. El verdós llumi ets aquest meravellós prad on cada dia ens il·lumines i ens omplis de felicitat amb les teues magnífiques entrades
Jordi: és veritat que no fa pas feredat. Pessoa diu que els dies de pluja són tan naturals com els de sol. De la mateixa manera, les ombres formen part de la vida, i es toleren mentre no vagin a més.
Molt bonica, la imatge i el comentarí.
ResponEliminaAcí et deixe un regalet en forma de haiku. El verdós llumi ets aquest meravellós prad on cada dia ens il·lumines i ens omplis de felicitat amb les teues magnífiques entrades
Felicitat
a l'ombra de l'arbreda.
Verdós llumí.
És una mena d'oxymoron, el verdós llumí. Ho inclou tot, la verdor i el foc. M'afalaga que m'hi comparis.
ResponEliminaNo em fa basarda, aquest. Potser per això que tu dius: entre les ombres sempre hi ha mica de claror. O pel verdós llumí que Iris ens ha portat.
ResponEliminaJordi: és veritat que no fa pas feredat. Pessoa diu que els dies de pluja són tan naturals com els de sol. De la mateixa manera, les ombres formen part de la vida, i es toleren mentre no vagin a més.
ResponElimina