dissabte, 26 de febrer del 2011



Imatge presa de la revista Álbum letras-artes número 90, pàg. 6

Qui no vulgui passar per les coses dolentes de la vida, haurà de creuar-la pel pont de l'art, de les ombres en contra de les aparences, de la solitud.
Publicat per a

3 comentaris:

  1. Joana26 de febrer del 2011, a les 10:29

    De vegades, la solitud és la millor companyia!!!

    ResponElimina
  2. chuscartes26 de febrer del 2011, a les 15:43

    és dur creuar la vida en solitud, però ens ensenya a saber què és important per nosaltres. El pont de l'art pot ajudar a fer salts entre un espai i un altre, però sempre acabem trepitjant el terra.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals26 de febrer del 2011, a les 22:55

    N'hi ha que, com el baró rampant, s'enfilen als arbres i no tornen a trepitjar el terra...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)