A. ÁLVAREZ, César al Centre Cultural Sant Josep de l'Hospitalet, "Reinterpretant el color i la forma"
De nou el contrast entre l'art i la vida. Del peix envoltat d'ornaments, la superfície estètica, a les vísceres, el cap, que queden quan s'ha consumit, l'orgànic, a la part de sota.
El contrast entre l'estètica i la dura realitat es fa present de manera freqüent per tot arreu. M'agrada el cartell, té un encant especial.
ResponEliminaT'aconselle que et passes per cyberland i visiones el curt de Saramago, és una joia que no et pots perdre, tot i que segurament ja el coneixeràs
No és cap cartell, Joana, és una pintura. M'he trencat el cap per entendre-la, encara que no ho sembli.
ResponEliminaJa visitaré el Saramago.
Perdona Helena, tenia que eixir al patí, m'esperaven i així no es fan les coses!!! Ja ho veig ara molt millor.
ResponEliminaaghhhhhhh!!! havia de
ResponEliminaOrgànica i fugaç la vida que l'art reté...
ResponEliminaAjudeu-me, hermeneutes. Ara sóc jo qui s'ha de gratar els mots.
ResponEliminaÉs curiós que l'abstracció, l'art, s'associï amb quedar-se amb l'esquelet. Els extrems es toquen. Alhora els ornaments de l'art són més aviat orgànics... i la realitat de les vísceres és dura com les coses abstractes. Quin mareig, oi? És apassionant. No et diu res, encara, Jordi?
ResponEliminaBuf, m'agrada més la teua explicació que el quadre ;)
ResponEliminaGràcies, Coralet. No era la meva intenció!!!
ResponEliminaEstic d'acord amb Coralet. Segur que l'autor volia dir això?
ResponEliminaLa veritat és que no aixeca passions, aquest quadre, però és divertit de trobar "gotes de pluja on no ha plogut mai"... Les idees poden i possiblement han d'anar més enllà del que pretenia l'autor.
ResponEliminaMarejàtum, marejàtum. Però sí: cal trobar gotes de pluja on no ha plogut mai. I tant que sí.
ResponEliminaRecordeu: l'art no és, l'art succeeix. Si a l'Helena li agrada, doncs endavant.
ResponElimina