TUDÓ, Jordi "Revolta i xarxes socials" dins el diari ARA de divendres 19 de febrer del 2011
D'encendre un llumí costa una mica. D'encendre'n dos alhora, d'aquesta manera, és improbable. Però la gràcia d'aquesta fotografia és la manera com els dos llumins són units pel cap, i del cos no en saben res l'un de l'altre, com sol passar en les xarxes socials, d'aquí la revolta del títol, la revolta platònica.
Mistos siamesos, condemnats a encendre's tots dos alhora per decisió del destí, que els ha enganxat pel fòsfor.
ResponEliminaJa és ben bé que la comunicació virtual, de pantalla a pantalla, és mental -amb un bri, o molt de cor- i gens de cos!
ResponEliminaHola, Helena
ResponEliminaben vist però, què passaria si tinguèssin els caps separats i estiguèssin units pel cos?
Probabelment s'ho passarien més bé
bon cap de setmana
Olga: molt bo això dels "siamesos" i el destí.
ResponEliminaJordi: és el seu encant i el seu defecte alhora, de la comunicació virtual.
Gregori Samsa: dubto molt que s'ho passi bé ningú, ni home ni dona, si només són units pel cos. Senzillament no funciona. De l'altra manera, només funciona sempre que hi siguin tots dos d'acord.
Abans de dir un altre disbarat dels meus, m'estimo més rumiar una estona. A veure què en surt.
ResponEliminaTu Jordi no dius mai disbarats! I en dius de molt bones. M'acabo de connectar i veig que tu també.
ResponEliminaUn mateix punt d'unió que portà els lumins cap a destins separats, Der tots dos u sense deixar de ser l'altre. Això es el que he rumiat jo, que pot ser el disbarat més gran de tots, però es tracta de soltar-lo, jordi!!!
ResponEliminaVull dir: ser tots dos...
ResponEliminaA jo em recorda l'amor platònic. Tots dos enamorats des del pensament, des del cap, però sense arribar a ajuntar mai els cossos.
ResponElimina