dijous, 17 de febrer del 2011



Fotografia extreta de l'exposició del "VI Concurs fotògràfic de l Associació d'amics del Camí de Sant Jaume" a l'Hospitalet.

Quan camines, a vegades, l'ombra, que se sol associar amb l'ànima, va per davant teu, esperonant els teus peus a caminar: "que caminem per poder ser,/ i volem ser per caminar"... Mirant a terra es pot mirar amunt, allò immaterial pot sorgir d'allò terrenal, aristotèlic.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Jordi Dorca17 de febrer del 2011, a les 12:11

    Ets binària. L'anterior també tocava el tema de les ombres. Plató i Aristòtil. És perfecte, Helena!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals17 de febrer del 2011, a les 12:36

    Sóc ambivalent, binària, perquè "una bona ambigüitat podia ser indici de profunditat", deia Cèsar August Jordana, i és en el somnieg metàforic, en el trobar-se entre despert i adormit, que resideix la creació (també idea d'aquest anticànon).

    ResponElimina
  3. Joana17 de febrer del 2011, a les 13:59

    Un plaer passas per ací i fer aquestes descobertes. Gàcies Helena, seguirem caminant i sempre per la vessant més terrenal a ser possible, que l'espiritual és molt relativa.

    ResponElimina
  4. Anònim17 de febrer del 2011, a les 14:49

    Ja és ben bé la relació que hi ha entre el viatge físic i l'interior... D'altra banda
    un vincle gairebé atàvic, diria...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)