O'LEARY, Chris, Sense títol
Una mena de bodegó, en què, apart de possibles plantes o flors o fruits, el que més hi trobem són llibres de colors vius, com si fossin fruites. I és que els llibres també es consumeixen, i es marceixen, però perduren una mica més.
La imatge de la felicitat arcàdica del fons, amb una persona llegint al camp, també ho és de la dignitat, deia un professor meu d'història de l'art.
M'ha agradat el que deia el teu professor. Mai havia pensat que fóra de dignitat, però és de veres.
ResponEliminaDe la meditació profitosa i amable neix el corn de l'abundor, símbol de la banya de la cabra Amaltea, que va nodrir Zeus. Llavors el símbol aporta obsequis, en aquest cas per a tots aquells que s'acosten als llibres amb bona voluntat (com la teva, Helena).
ResponEliminaBell dibuix amb colors càlids.
Simbiosi entre cultura i naturalesa... un vell i antic anhel, i tanmateix ben actual!
ResponEliminaEl paper com fruit de l'arbre i per extensio, el llibre.
ResponEliminaUns colors molt cridaners que semblen fer de reclam per als bons lectors.
aghhhhhhh! que no li he posat barret a la o!!!
ResponElimina