VICENTE, Fernando, Abrazo tren, 2002, dins Literatura ilustrada
Una imatge que parla sola. La passió desfermada en un bes que és com el "tramvia anomenat desig", un tren que alhora lliga els dos amants tot girant al seu voltant. Quan el tren acabi de passar, tornarà amunt per passar un altre cop, i un altre. Això no passa gaire sovint, tot s'ha de dir.
Quin petó mes apassionat!! Tant de bo tots fossin així!!
ResponEliminaSalut
Molt bonica la imatge i fantàstic el teu comentari.
ResponEliminaNo sempre passen els trens, jo hui casualment he deixat al teler l'express de Calders i aquest no passa mai.
Abraçades poètiques amb deisg de compartir una agradable vetllada, tot i que el desig siga diferent, he, he.
Què tal, Helena
ResponEliminaApassionats els petons de comiats
però res millor que una besada de retrobament.
petons
El tren de Calders no arriba mai i aquest no para d'abraçar-nos. Excel·lent, Helena.
ResponEliminaAvui tot va de trens i de besades... Que mai no deixi de girar el desig!
ResponEliminaCal tenir un bitllet sempre a mà, per quan passa el tren. I quin millor bitllet que uns llavis sedegosos.
ResponEliminaGràcies a tots pel vostre suport.
ResponEliminachuscartes: i quan saps que passa el tren? És com tirar una moneda a l'aire, i sempre és creu.
En el meu cas, he esperat durant tan de temps aquest tren, que quan ha començat a sonar a la distància, ja sabia que era el meu. Simplement el reconeixem abans d'arribar. Tot depèn del nostre valor a agafar-lo o deixar-lo passar.
ResponEliminaUna forta abraçada!