divendres, 4 de febrer de 2011



VICENTE, Fernando, Abrazo tren, 2002, dins Literatura ilustrada

Una imatge que parla sola. La passió desfermada en un bes que és com el "tramvia anomenat desig", un tren que alhora lliga els dos amants tot girant al seu voltant. Quan el tren acabi de passar, tornarà amunt per passar un altre cop, i un altre. Això no passa gaire sovint, tot s'ha de dir.

8 comentaris:

  1. Quin petó mes apassionat!! Tant de bo tots fossin així!!

    Salut

    ResponElimina
  2. Molt bonica la imatge i fantàstic el teu comentari.
    No sempre passen els trens, jo hui casualment he deixat al teler l'express de Calders i aquest no passa mai.

    Abraçades poètiques amb deisg de compartir una agradable vetllada, tot i que el desig siga diferent, he, he.

    ResponElimina
  3. Què tal, Helena
    Apassionats els petons de comiats
    però res millor que una besada de retrobament.

    petons

    ResponElimina
  4. El tren de Calders no arriba mai i aquest no para d'abraçar-nos. Excel·lent, Helena.

    ResponElimina
  5. Avui tot va de trens i de besades... Que mai no deixi de girar el desig!

    ResponElimina
  6. Cal tenir un bitllet sempre a mà, per quan passa el tren. I quin millor bitllet que uns llavis sedegosos.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pel vostre suport.

    chuscartes: i quan saps que passa el tren? És com tirar una moneda a l'aire, i sempre és creu.

    ResponElimina
  8. En el meu cas, he esperat durant tan de temps aquest tren, que quan ha començat a sonar a la distància, ja sabia que era el meu. Simplement el reconeixem abans d'arribar. Tot depèn del nostre valor a agafar-lo o deixar-lo passar.

    Una forta abraçada!

    ResponElimina