dilluns, 14 de febrer del 2011



YAMAMOTO, Masao dins el bloc ¡Ámérica, América!

La simetria és l'estètica dels tontos, diuen. Però com no escolleixis un dels dos camins, de les dues escales, et clavaràs contra la paret. També es pot mirar en sentit contrari: pot ser que si caus enamorat (de l'anglès "fall in love"), per exemple, i l'altre també ho fa, coincidiu a baix de tot de les dues escales. És molt curiosa, aquesta imatge.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. GEMMA14 de febrer del 2011, a les 12:42

    Jaja! Ok!

    I amb quina opció em quedo? Amb les dues, la simetrica i l'asimetrica.

    Que bona ets, Helena.

    ResponElimina
  2. Manuel Torres Rojas14 de febrer del 2011, a les 12:50

    ...Y siempre será una foto hermosa!
    Mil gracias por la gentileza de poner un enlace a mi bloc (me gusta más vuestro "bloc" en catalán que el feo neologismo "blog")
    ¡Hasta pronto!

    ResponElimina
  3. Anònim14 de febrer del 2011, a les 14:30

    I si ets un contemplatiu -una mica beneit- pots triar romandre quiet, i gaudir de l'experiència
    estètica. Potser és poc pràctic, però t'estalvies
    la morrada!

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca14 de febrer del 2011, a les 16:01

    No ho puc evitar: com més m'ho miro, més morrada hi veig. Això: "fall in love".

    ResponElimina
  5. Rafael Meyerhofer14 de febrer del 2011, a les 18:27

    Escala curta, finestre grossa, escala llarga finestre petita un joc de perspectives molt interessant. :)

    ResponElimina
  6. Rafael Meyerhofer14 de febrer del 2011, a les 18:28

    finestra...:( ouchhh

    ResponElimina
  7. Helena Bonals14 de febrer del 2011, a les 21:52

    Jordi Solà Coll: "viu fàcilment i mor en pau".

    Jordi Dorca: val més de prendre-s'ho tot amb filosofia, com Sèneca.

    Rafael: molt bona observació, gairebé sempre hi ha desequilibris, no solen ser d'igual a igual, les escales.

    ResponElimina
  8. Joana14 de febrer del 2011, a les 22:56

    Molt bona Helena. A partir d'ara agafe l'ascensor, no vull "fall in love" per les escales, he,he, que després els blaus són de campionat!!!

    M'heu fet riure entre tots i més hui que és Sant Valentí!!!

    ResponElimina
  9. Helena Bonals15 de febrer del 2011, a les 8:34

    Gemma: gràcies per l'elogi, ja me'n descuidava.
    Manuel María: a mi també m'agrada més "bloc".
    Iris: Tampoc me'n refio dels ascensors. Un problema sense solució és un pseudoproblema, diuen. Per això pots riure.

    ResponElimina
  10. Olga Xirinacs15 de febrer del 2011, a les 10:55

    És l'evangèlic: "Els bons a la dreta del Pare i els dolents a l'esquerra." Aquestes escales en són el símbol claríssim. Sembla que dalt hi ha el Pare, però no es veu.
    Salut i poesia.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)