dimarts, 1 de febrer del 2011



Fan Ho, Loving this

Aquesta imatge em recorda el pavelló Mies Van der Rohe. Simplicitat, geometria, però també duresa de la paret, contra la mesura humana de la figura femenina (com l'estàtua del pavelló), fràgil, mortal. Però que alhora sembla que aconsegueixi transcendir en la llum que es parteix: per un cantó la realitat, per l'altre els somnis, l'art.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. GEMMA1 de febrer del 2011, a les 12:13

    Sublim.

    ResponElimina
  2. Florenci Salesas1 de febrer del 2011, a les 13:19

    Això sí que és "menys és més"! Magistral!

    ResponElimina
  3. Anònim1 de febrer del 2011, a les 13:43

    La figura de la noia, que té plantats els peus a l'ombra, s'eleva envers la llum...

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca1 de febrer del 2011, a les 16:42

    El recer, el darrer reducte abans no ens acabi de colgar l'ombra.
    Posició oratòria del cos.
    I em suggereix levitació, com a en Jordi.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals1 de febrer del 2011, a les 22:03

    A tots plegats: la zona il·luminada no ho és del tot, igual com la part fosca no és negra.
    De la mateixa manera, la meva interpretació i les vostres tenen alguna cosa del mèrit de l'obra. Massa brillants i massa entusiastes, sou!

    ResponElimina
  6. JOANA1 de febrer del 2011, a les 22:59

    Hi sóc amb el dos Jordis (quina parella!)i amb tu Helena.

    Gemma, l'altre dia em saludares com si fera molt de temps que no em veieres. Em sembla que encara no t'has adonat que Iris i Joana sín dues cares d'una moneda. Et torne la teua salutació i a veure si coincidim!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)