 |
| ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments |
Sobretot els colors, encara que en un ordre diferent. A la dreta el color del cotxe groc, a l'esquerra el garatge blau. El que és més material en contrast amb el blau espiritual. Enmig, el vermell apassionat.
Però hi ha molt més. Aquests tres garatges de costat, recorden el que és en el subconscient, perquè es troba contingut, amagat, en relació als pisos de dalt. Però en dos d'aquests pisos, els corresponents al vermell i el groc, només hi ha palla. És en el pis corresponent al blau on hi ha autèntica vida. La que correspon al sentiment autèntic. Ni groc, ni vermell. Però el groc és el més obert, el que posa en relació els estadants amb el món exterior. El que permet d'acabar fent totes aquestes interpretacions d'una aquarel·la genial.
Moltes gràcies, Helena!
ResponEliminaM'agrada molt la interpretació. Moltíssim.
La part del blau, interpretada com espiritual, en contraposició amb les altres, m'encanta. Més ella, més tancada en ella mateixa, però al mateix temps plena de vida, amb les flors.
I el que dius de l'inconscient també m'agrada.
Anava a dir que aquesta casa és així realment, ben bé com jo l'he dibuixada, potser tot just si he simplificat algunes coses, però de fet no ho sé segur. Jo la vaig veure així, però ho era realment o el meu inconscient s'aliava amb el de la casa per reflectir més coses de les que em pensava.
Fas rumiar, Helena i m'agrada molt. Gràcies de nou.
Carme, a vegades la realitat espera ser convertida en art, d'una manera molt evident. Sembla fet expressament!
ResponEliminaLa diferència entre Kandinsky i la Carme és l'ordre, l'ordre en els colors.
ResponEliminaEl rus era un esbojarrat desordenat abstracte, la col·leccionista de moments quan pinta és concreta, ordenada i entranyable.
Bona nit Helena.
Pere,
EliminaPotser sí que Kandinsky era esbojarrat, perquè a mi em torna boja. La Carme, en aquarel•les com aquesta, també, encara que és molt més continguda.
Una magnífica interpretació. Quantes coses s'amaguen dins d'un dibuix, preciós per cert.
ResponEliminaM'agrada molt.
Sí, Mari, a banda de tot el que pot dir, és molt estètic, com totes les aquarel•les de la Carme.
Eliminaa mi també m'agraden les teves interpretacions Helena, tant les pictòriques com les poètiques! brillant i freudià!
ResponEliminaSí que és freudià, Elfreelang! Moltes gràcies!
EliminaBell i sublim
ResponElimina(Ai! Si he repetit el nom del teu blog!!)
Sí, Xavier, voldria ser bell i sublim com Kandinsky, si és que es pot!
EliminaExcel·lent. Sols resta aplaudir.
ResponEliminaEm sembla que és l'entrada que m'ha sortit més rodona des que tinc aquest blog, Jordi!
EliminaMagnífica interpretació.
ResponEliminaColors que giren al voltan de les relacions personals.
Una abraçada.!!
Josep,
EliminaMoltes gràcies. Crec que és l'entrada més rodona que he fet en aquest blog.