diumenge, 8 d’octubre del 2017

Agus Sense identificar dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Que et prenguin qui estimes, passant a un segon pla no volgut, de manera que oficialment mai no has existit. Que no hagis deixat mai ningú, amb una excepció que confirma la regla. Que no vulguis mai que deixin per tu. Que estimis sense esperar res a canvi, sense necessitar el cos de l'altre, amb la verdor del capoll que sóc, que no pretenia pas mai de resultar eròtic. Que per a tu la paraula estimar no té conjugació en passat, s'assembla més aviat a "contemplar" la bellesa. Què més has de fer perquè t'entenguin, a tu o als teus versos?

10 comentaris:

  1. En la contemplació de lo bell , també si pot trobar un amor particular , que sempre estarà amb tu , que no et deixarà mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que jo cerco, Artur, el Sensa fine de Gino Paolo.

      Elimina
  2. I com diria Pau Riba en la cançó que va interpretar: "Nina de Miraguano:
    "...Sigues només un infant que fa escarbots
    mantigues la teva innocència lluny de l'abast dels adults
    i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
    per una punyalada amable
    per una tendra esgarrapada als llavis
    i no siguis mai per ningú
    i que ningú sigui per tu,
    només una aixada a les pupil·les
    Procura mantindre algun desig incomplert
    i sempre purs els orificis del cor:
    ulls, boca, nas i orelles
    i estigues contenta. "

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco, Xavier.
      Jo sempre tinc algun desig incomplert. I això que he superat molts reptes!

      Elimina
  3. Respostes
    1. És feta amb sinceritat, Miquel, com sempre. I sincer ve de sencer, d'íntegre. En tot cas sé que no sóc convencional.

      Elimina
  4. NO HAUREM DE PARAR MAI DE SUCAR EN ELS COLORS LLUMINOSOS DELS GRANS VALORS HUMANS.
    Moments d'esperança. *
    \\\\.Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep! Tu sí que tens grans valors, que t'identifiques amb aquests!
      *////

      Elimina
  5. Això és tot, Helena i més que tot,és infinit... se t'entén molt bé, a tu i als teus versos.

    Entendre, però no està a l'abast de tothom. N'hi ha que no entenen mai res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirant els polïtics espanyols penso en aquests que no entenen mai res, Carme.

      Elimina