 |
| Sylvie Fleury: Untitled, 2010 Bronze fos i fulla de paladi |
El que és sublim,
no té sentit tenir-lo
a la paret.
El sentit pràctic
envolta l'inefable
però no el fa seu.
Ni treballar
sols per amor a l'art,
ni pels diners.
El renegar
del materialisme
és de folls, genis.
Saber observar
una obra d'art també
és fer-la teva.
El ser immortal
no es pot comprar amb diners.
L'amor tampoc.
Poesia, filosofia, art en definitiva.
ResponEliminaEls tres elements són importants per a mi, Xavier, però no diria pas que els venero, després de llegir Pessoa fotent-se dels qui adoren l'art.
EliminaDoncs faig meu l'art del teus poemes.
ResponEliminaQue bé, Mari!
EliminaCompro el segon.
ResponEliminaGràcies.
A mi també m'agrada, Jordi!
EliminaCompro el segon.
ResponEliminaGràcies.
L'amor no és compra amb diners, però de vegades s'aconsegueix de franc...La immortalitat ni em diners ni de franc!!!
ResponEliminaBon vespre, Helena.
M. Roser,
Eliminaem refereixo a la immortalitat dels artistes!
Em quedo amb la penúltima. Saber observar l'art per gaudir-ne.
ResponEliminaI, insisteixo, fer-lo teu, Consol.
EliminaJo també em quede amb la penúltima estrofa, completa.
ResponEliminaNovesflors,
EliminaÉs que jo sóc així. Sempre interpretant per fer-me meves les obres. No per tenir-les penjades.
Jo també em quedo amb la penúltima estrofa.
ResponEliminaUn món on tot és suceptible de ser mirat con una mera forma.
Una abraçada!!
Per això faig aquest blog, Josep.
ResponEliminaUna abraçada!