dilluns, 30 de gener del 2017

El fantàstic en el quotidià

SERRA, Toni En compañía de la realidad, 2013

Pinces d'estendre,
com el metre d'un vers,
et fan volar
tocant de peus a terra.
Núvols, pinces del cel.

Helena Bonals

Pinces de núvols
per amarar la roba
de blau de cel.

Mari Català

Igual que els núvols
que belluguen amb l'aire
la roba estesa.

Xavier Pujol
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Fent camí30 de gener del 2017, a les 19:36

    Pinces de núvols
    per amarar la roba
    de blau de cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de febrer del 2017, a les 22:47

      Mari,
      M'havia oblidat de vosaltres! Ara et publico a dalt

      Elimina
  2. xavier pujol31 de gener del 2017, a les 10:38

    Igual que els núvols
    que belluguen amb l'aire,
    la roba estesa.

    ResponElimina
  3. Unknown2 de febrer del 2017, a les 16:11

    La poesia com el vent, aplega vida com aquesta roba estesa que acullen històries.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  4. M. Roser18 de febrer del 2017, a les 20:03

    Segur que cada peça de roba amaga una història...La poesia sovint si amaga, en les coses quotidianes!
    Bon vespre Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de febrer del 2017, a les 22:56

      Les coses quotidianes a vegades són les més felices, M. Roser.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)