PEREJAUME Tres poemes
Un poema en l'inconscient,
fet d'instants viscuts,
de tipografia llegida.
Un altre poema en la realització,
una escala feta d'hacs
com la caplletra del meu nom.
I el poema tal i com és llegit,
com arriba al lector,
aquella pintura que parla.
Amb una lluna de llum
amagada rere la forma
de les capçades dels arbres.
Bona interpretació, la teva.
ResponEliminaPotser més i tot de tres poemes: els versos més de mil, l'escala que ens apropa i la finestra i el cel i la lluna, com a objectiu o final.
La teva interpretació també és possible, Carme. Tot es pot veure de molts costats.
EliminaAmb l'escala feta d'H pots arribar a la finestra. I de la finestra... a la lluna!
ResponEliminaMolt ben vist, Xavier!
EliminaÉs la teva manera d'interpretar els teus poemes.
ResponEliminaMolt ben vist, Helena.
Aferradetes.
Mentre dorm el cap,
ResponEliminaescriu el cor els petits silencis
entre paraules, f
ent sonores les lletres mudes
i aquelles que ningú sent
perquè no em llegeix.
Despert miro el cel
que em porta la inspiració
amb llunes
que m’il•luminen les nits solitàries.
Esperaré guardant mots callats,
superar l’insignificant instant
entre dos sons
que m’emocionen.
Me n'agraden molt els quatre darrers versos, anònim.
ResponEliminaKeep up the good work, I liked your post.
ResponEliminaUna escala plena de veus mudes,
ResponEliminaple el terra de lletres lliscant fustes avall,
caient en voler acaronar la llum d’una lluna
que entra pel finestral.
Una llum que fa ombres xineses
amb les fulles que envolten el vidre protector.
L’escala muda com jo davant els versos trencats
en voler ser poema.
La lluna que no pot entrar
per recollir els mots esmicolats.
Un vidre que deix entrar la llum matisada
que la nit permet passar.
Molt brillant de principi a final! Aquesta imatge ho permet.
EliminaM'agrada el teu poema sobre els tres poemes que hi veus en aquest poema visual. I també els comentaris dels teus lectors, sempre tan encertats i lúcids. Gràcies a tothom.
ResponEliminaAquesta imatge dona molt de si, Ramon!
Elimina