dijous, 29 de maig de 2014

Card sense llir dins Fotofília

Un cop un professor de la carrera de filologia va dir que no podia explicar-nos què significa "llir entre cards" sense ferir sensibilitats. Costa molt de trobar una persona d'una altra galàxia. Com si per tenir una illa de bellesa t'haguessis d'envoltar abans de persones que són un card, i que només volen "cardar". La flor del card, sense ser un lliri, malgrat tot, val la pena.

12 comentaris:

  1. A mi la flor del card m'agrada molt. Sempre he pensat que la mala premsa dels cards no li venia de les flors sinó de les punxes de la planta. I, en qualsevol cas, si hi hagués un card entre tot de lliris també destacaria, semblaria especial. Qüestió de perspectivisme.

    ResponElimina
  2. També penso que són maneres de veure-ho...Una carlina, potser tan maca com un lliri, a més, si la deixes assecar, la pots tenir molt de temps fent bonic a casa, en canvi l'altre flor es marceix ràpidament...De vegades, les punxes, denoten personalitat...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      tot es pot veure de més d'un costat. Però les punxes em sobren sempre.

      Elimina
  3. I tant que val la pena,la flor de card és la més atractiva per les papallones, i la primera en florir, a canvi el lliri es panseix ràpidament, però les dues tenen el seu encant.
    M'ha agradat l'escrit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      no ho sabia això que dius de la flor del card.

      Elimina
  4. Hi ha molt poques persones interessants, tens raó. M'ha agradat molt la teva reflexió, m'has fet riure amb això del professor i el cardar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      tu sí que ets una persona interessant!

      Elimina
  5. He estat pensant en la frase (la broma) que us va dir el professor. "Llir entre cards" jo ho vaig conéixer com un dels senyals utilitzats per Ausiàs March en els seus poemes, però després vaig saber que és una expressió més antiga, que, procedent del Càntic dels càntics (Salomó 2.2), s'havia aplicat a la Mare de Déu (verge, segons la doctrina catòlica) en al·lusió a la seua bellesa i a la seua puresa, única entre tota la resta de dones. Potser per això allò de "ferir sensibilitats" que us deia el profe...

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      no ho sabia això, moltes gràcies!

      Elimina
  6. La cardina és la bellesa dels camins de pedres i polvorosos.
    Recomano menjar pencas de card bullides i saltellades amb all i pimentó vermell dolç amb un raig de vinagre.
    Dissabte ventós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      comentari amb recepta i tot! Però no sé si m'agradaria.
      Crec que mai he vist una cardina, per cert.

      Elimina