 |
| FREDERIC Dia gris dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Un dia gris, com si una xarxa de boira atrapés els edificis de la ciutat. Les onades apassionades contrasten amb l'arquitectura racional, freda, tibada, i arriben a la sorra sentida com elles.
La xarxa, com la boira, vol atrapar una ciutat que no es deixa. Les onades, juganeres, venen i se'n van.
ResponEliminaConsol,
Eliminael teu comentari complementa el meu.
Les onades són l'equilibri a mig camí, entre la senzillesa de la xarxa i l a modernitat de l'arquitectura...
ResponEliminaPetonets.
Es pot veure així, M. Roser.
EliminaPodem atrapar lo racional, però les onades en la seva llibertat no es deixen capturar.
ResponEliminaBona foto i millors paraules
Alfonso,
Eliminadoncs a mi m'agraden molt les teves, de paraules. +1!
Edificis mirant d'esquena a la mar com núvols de silenci.Seduits per l'impetuoses onades plenes de vida i exaltades per la foça de la natura.
ResponEliminaNits de lluna plena.
Josep Aguilera,
Eliminasí que es giren els edificis d'esquena al mar, tot i ser seduïts per ella. Molt bon cometari.