dimecres, 4 de març de 2015

MOSSÈN dins Confessionari mental

Els fruits d'aquesta imatge, que semblen cireres d'arboç, tenen una capa protectora amb petites punxes que sembla que les protegeixi contra el cel de fons, un cel gens acollidor. Fa massa núvols perquè el sol il·lumini aquests fruits en tot el seu esplendor, ara només són ombra i feredat.

12 comentaris:

  1. Fan bé de protegir-se, després ja sortirà el sol

    ResponElimina
  2. Sí, el sol sempre acaba sortint, Loreto!

    ResponElimina
  3. Jo també penso que després sortirà el sol i els fruïts lluiran el seu vermell boscà...Les seves punxes són inofensives, encara que en facis un tast...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  4. Ja arribarà el bon temps. La imatge és preciosa. Emociona.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Ja arribarà el bon temps. La imatge és preciosa. Emociona.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo,
      tu hi entens, d'imatges, o sigui que aquesta segur que emociona.

      Elimina
  6. La perfecció de la natura és absort per la ment de ésser huma.
    Bon vespre!

    ResponElimina
  7. La perfecció de la natura és absort per la ment de ésser huma.
    Bon vespre!

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. Esclata el sol en cada entrada, i més si tu la comentes, Jordi!

      Elimina