 |
| MOSSÈN dins Confessionari mental |
Els fruits d'aquesta imatge, que semblen cireres d'arboç, tenen una capa protectora amb petites punxes que sembla que les protegeixi contra el cel de fons, un cel gens acollidor. Fa massa núvols perquè el sol il·lumini aquests fruits en tot el seu esplendor, ara només són ombra i feredat.
Fan bé de protegir-se, després ja sortirà el sol
ResponEliminaSí, el sol sempre acaba sortint, Loreto!
ResponEliminaJo també penso que després sortirà el sol i els fruïts lluiran el seu vermell boscà...Les seves punxes són inofensives, encara que en facis un tast...
ResponEliminaBon vespre.
Les punxes són homeopàtiques, M. Roser!
EliminaJa arribarà el bon temps. La imatge és preciosa. Emociona.
ResponEliminaUna abraçada.
Ja arribarà el bon temps. La imatge és preciosa. Emociona.
ResponEliminaUna abraçada.
maijo,
Eliminatu hi entens, d'imatges, o sigui que aquesta segur que emociona.
La perfecció de la natura és absort per la ment de ésser huma.
ResponEliminaBon vespre!
La perfecció de la natura és absort per la ment de ésser huma.
ResponEliminaBon vespre!
Misteriós, el teu comentari, Josep.
EliminaEsclata el sol en cada fruit.
ResponEliminaEsclata el sol en cada entrada, i més si tu la comentes, Jordi!
Elimina