 |
| JUANJO Interruptors dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Interruptors vells, com vell és el passat on et connecta, com el clic d'un botó, un poema de quatre versos coberts de teranyines. Que il·luminen l'estança de la teva memòria quan menys t'ho esperes.
Sintonia de pensaments llunyats,absorció d'un temps que invita a la contemplació.
ResponEliminaTarda de mar tempestuós com la vida.!!
Sí que invita a la contemplació, aquesta imatge!
ResponEliminaFa temps que algú no encén el llum.
ResponElimina"Claror, més claror"
Xavier,
Eliminaaixò ho deia Goethe abans de morir, oi?
Jo provo d'obrir el llum a diari!
Si ho va dir Goethe, després se'l van copiar els modernistes aquí a Catalunya.
Eliminaoh com m'agraden aquest interruptors .....que ara ja no interrompen .....el discurs de la claror i l'obscuritat , infantesa i passat en el present ....
ResponEliminaElfreelang,
Eliminatot el que és vell i sap envellir bé és així de bell.
L’últim, que apagui el llum
ResponEliminaJosep,
Eliminaespero no ser l'última!
M'agrada, quatre interruptors, quatre poemes...Segur que ens parlarien de cada mà que els va prémer , com devien ser les persones que cada dia omplien de claror la vella estança? El temps també passa per les coses quotidianes...
ResponEliminaBon vespre.
Estic contenta que t'agradi, M. Roser!
EliminaA casa dels pares n'hi havien hagut, ens fem grans :)
ResponEliminaA casa els avis, en teníem, Loreto.
Elimina