dissabte, 21 de març del 2015

JUANJO Interruptors dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Interruptors vells, com vell és el passat on et connecta, com el clic d'un botó, un poema de quatre versos coberts de teranyines. Que il·luminen l'estança de la teva memòria quan menys t'ho esperes.

13 comentaris:

  1. Sintonia de pensaments llunyats,absorció d'un temps que invita a la contemplació.
    Tarda de mar tempestuós com la vida.!!

    ResponElimina
  2. Sí que invita a la contemplació, aquesta imatge!

    ResponElimina
  3. Fa temps que algú no encén el llum.
    "Claror, més claror"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      això ho deia Goethe abans de morir, oi?
      Jo provo d'obrir el llum a diari!

      Elimina
    2. Si ho va dir Goethe, després se'l van copiar els modernistes aquí a Catalunya.

      Elimina
  4. oh com m'agraden aquest interruptors .....que ara ja no interrompen .....el discurs de la claror i l'obscuritat , infantesa i passat en el present ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      tot el que és vell i sap envellir bé és així de bell.

      Elimina
  5. M'agrada, quatre interruptors, quatre poemes...Segur que ens parlarien de cada mà que els va prémer , com devien ser les persones que cada dia omplien de claror la vella estança? El temps també passa per les coses quotidianes...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  6. A casa dels pares n'hi havien hagut, ens fem grans :)

    ResponElimina