diumenge, 1 de març del 2015

FREDERIC Dia gris dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un dia gris, com si una xarxa de boira atrapés els edificis de la ciutat. Les onades apassionades contrasten amb l'arquitectura racional, freda, tibada, i arriben a la sorra sentida com elles.

8 comentaris:

  1. La xarxa, com la boira, vol atrapar una ciutat que no es deixa. Les onades, juganeres, venen i se'n van.

    ResponElimina
  2. Les onades són l'equilibri a mig camí, entre la senzillesa de la xarxa i l a modernitat de l'arquitectura...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Podem atrapar lo racional, però les onades en la seva llibertat no es deixen capturar.
    Bona foto i millors paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      doncs a mi m'agraden molt les teves, de paraules. +1!

      Elimina
  4. Edificis mirant d'esquena a la mar com núvols de silenci.Seduits per l'impetuoses onades plenes de vida i exaltades per la foça de la natura.
    Nits de lluna plena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      sí que es giren els edificis d'esquena al mar, tot i ser seduïts per ella. Molt bon cometari.

      Elimina