 |
| GUIU, Ricard Sense tu no sóc res dins Llibres-art-sport |
A banda de les cançons o poemes que diuen "sense tu no sóc res", absolutament prescindibles, aquesta imatge suggereix més que això. Sense roba som tots iguals, només amb la personalitat que reflectim tal i com vestim som únics. Això és una idea molt defensada per Kundera, que també el fa únic.
És ben cert Helena, no sé perquè alguns van tan de sobrats si al cap i a la fi, despullats tos fem la mateixa fila!!!
ResponEliminaPetonets, Helena.
:-))
EliminaM. Roser,
Eliminano m'agraden els nudistes, i sí el tenir pudor.
cantireta,
aquesta entrada va amb tu, que no et vols despullar amb els teus poemes.
Sembla que aquesta dona, sense tacons es troba indefensa... i això que és molt més còmode anar sense roba que aprete i tacons...
ResponEliminaAda,
Eliminasense roba estem deprotegits, amb tacons ens fem la vida impossible!
Els talons en esperit l'aguanten.
ResponEliminaLa cançó no sé si es disgrega.
Sí que es disgrega, Jordi. No s'aguanta per enlloc, encara que funcioni literàriament.
EliminaEls cos nu dels sentiments que se manifesta alliberada de la pressió de la realitat desafiant.
ResponEliminaPetons!!
Sí, la nuesa dels sentiments, pot expressar aquesta imatge, Josep.
Elimina