|
SÁNCHEZ, Gervasio
Jugant amb un paraigua a l'avinguda principal destruïda pels combatsMonròvia (Libèria), maig de 1996
Exposició Antologia al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet fins al 7 de febrer de 2016 |
Enmig de la destrucció, un noi mig mal vestit sembla que per un instant voli gràcies al paraigua amb el qual és com si el vent se l'endugués. Per un instant s'allibera de la dura realitat.
I el ho sap.
ResponEliminaI l'espectadora també!
ResponEliminaEll i i el paraigua.
ResponEliminaCom Kafka i el cavall de El desig de ser indi.
ResponEliminaSerà una volada i un alliberament, curt...
ResponEliminaPetonets.
Un paraigua per vènce la por.Buscar la llumeta dintre la foscor,la lluita per sobreviure.
ResponEliminaUna abraçada
Un paraigua per vènce la por.Buscar la llumeta dintre la foscor,la lluita per sobreviure.
ResponEliminaUna abraçada
Molt ben explicat, Josep.
Elimina