 |
| Antoni, Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
L'amor és sòlid far que difon llum
enmig de la tempesta i la foscúria:
estel per als navilis sense rumb,
estel d'oculta força, allà a l'altura.
SHAKESPEARE, William, dins el Sonet CXVI
(traducció de Gerard Vergés)
Aquesta imatge és en ella mateixa un far, que la fotografia ha copsat. Un contrast gairebé abstracte és el que hi ha entre la llum del far i el cel casibé negre del tot. L'esperança en la vida a vegades és petita, com la poesia, però sòlida si es basa en l'amor.
La llum d'aquest far que treu el cap enmig d'aquests núvols negres, amenaçadors de tempestes, és com una gran cuca de llum que brilla en la nit fosca! M'agrada molt la foto.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Sí, és molt ben trobada, aquesta foto, a mi també m'agrada molt, M. Roser!
EliminaBon cap de setmana.
Cremes llenya de cent boscos
ResponEliminaper enllumenar la torre
per guiar el meu camí
i quan arribo a casa
apagues la llum
i dorms ...
Bona nit Helena.
Pere,
Eliminaels fars només funcionen de nit, és veritat.
Pel novembre l'esperança és més petita.
ResponEliminaSí, Jordi,
ResponEliminajo sempre estic esperant el pas de puça.
Més enllà de la negra nuvolada el sol veritable de l'esperança que il-lumina i dòna color a la vida es la capacitat meravellosa de les petites coses que trobem en cada cantonada de l'intinerari de la nostra vida.
ResponEliminauna abraçada.
Més enllà de la negra nuvolada el sol veritable de l'esperança que il-lumina i dòna color a la vida es la capacitat meravellosa de les petites coses que trobem en cada cantonada de l'intinerari de la nostra vida.
ResponEliminauna abraçada.
M'agrada molt la teva interpretació, Josep. Les petites coses són d'una gran importància.
EliminaLa darrera frase és com un raig de sol enmig dels dies grisos d'hivern, com la llum del far que il·lumina quan tot sembla perdut.
ResponEliminaMoltes gràcies, Lupe!
ResponElimina