diumenge, 25 d’octubre del 2015

Camins d'anada i tornada dins Fotofília

Peus que trepitgen la sorra fins l'horitzó, que van i tornen d'ell com el passat i el futur. Com els versos i les seves interpretacions, que sempre multipliquen el sentit original.
Publicat per a

9 comentaris:

  1. Jordi Dorca29 d’octubre del 2015, a les 17:43

    Com aquest blog.

    ResponElimina
  2. Pere31 d’octubre del 2015, a les 2:22

    Sempre anar i tornar com les onades. I al final tot es repeteix, com els grans de la sorra, i tornem ... als orígens.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals31 d’octubre del 2015, a les 10:06

      Pere,
      bona comparació, la de les onades. I és veritat el que dius en segon lloc també.

      Elimina
  3. M. Roser4 de novembre del 2015, a les 22:21

    Els peus que van cap a l'horitzó, no es corresponen amb els que tornen...Potser alguns hi han trobat un petit paradís...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
  4. Unknown13 de novembre del 2015, a les 23:26

    Petjades que amaguen un destí,deixant en segon pla un paisatge de sentiments.
    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  5. Unknown13 de novembre del 2015, a les 23:26

    Petjades que amaguen un destí,deixant en segon pla un paisatge de sentiments.
    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals14 de novembre del 2015, a les 11:46

    Fa pensar, això que dius, Josep.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)