dilluns, 14 de setembre de 2015

TORRES MÁRQUEZ, Antonio Hacia la soledad
dins La sonrisa de Hiperión

Ni els fumadors impedeixen que les terrasses es vagin tancant en arribar el vespre quan comença la tardor. Una solitud de les taules i cadires paral·lela al contenidor d'escombraries, les escorrialles del dia, de l'estiu.

9 comentaris:

  1. Dona, les taules i les cadires, de dia, han estat un lloc de rialles i relacions socials...Els contenidors sempre tindran escombraries!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això em queixo, M. Roser, la felicitat mai és completa.

      Elimina
  2. Una mica de melangia, en aquestes cadires.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que estic molt melancòlica, Jordi, cosa que no em sol passar.

      Elimina
  3. Cadires apilades.
    Com els dies del calendari. Com les hores del dia.
    Com tots nosaltres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Es tracta de desamuntegar-nos tant com puguem.

      Elimina
  4. Petita parcela de vida.Abans sinfonia de relacions i complexitats.Ara, melodia de tardor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Petita parcela de vida.Abans sinfonia de relacions i complexitats.Ara, melodia de tardor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      m'agrada la manera sinestèsica que tens de relacionar-ho amb la música!

      Elimina