dilluns, 14 de setembre del 2015

TORRES MÁRQUEZ, Antonio Hacia la soledad
dins La sonrisa de Hiperión

Ni els fumadors impedeixen que les terrasses es vagin tancant en arribar el vespre quan comença la tardor. Una solitud de les taules i cadires paral·lela al contenidor d'escombraries, les escorrialles del dia, de l'estiu.
Publicat per a

9 comentaris:

  1. M. Roser14 de setembre del 2015, a les 17:30

    Dona, les taules i les cadires, de dia, han estat un lloc de rialles i relacions socials...Els contenidors sempre tindran escombraries!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2015, a les 17:53

      D'això em queixo, M. Roser, la felicitat mai és completa.

      Elimina
  2. Jordi Dorca14 de setembre del 2015, a les 17:38

    Una mica de melangia, en aquestes cadires.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2015, a les 17:54

      És que estic molt melancòlica, Jordi, cosa que no em sol passar.

      Elimina
  3. xavier pujol14 de setembre del 2015, a les 22:41

    Cadires apilades.
    Com els dies del calendari. Com les hores del dia.
    Com tots nosaltres

    ResponElimina
  4. Unknown3 d’octubre del 2015, a les 20:15

    Petita parcela de vida.Abans sinfonia de relacions i complexitats.Ara, melodia de tardor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Unknown3 d’octubre del 2015, a les 20:15

    Petita parcela de vida.Abans sinfonia de relacions i complexitats.Ara, melodia de tardor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 d’octubre del 2015, a les 11:23

      Josep,
      m'agrada la manera sinestèsica que tens de relacionar-ho amb la música!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)