dimarts, 8 de setembre del 2015

HORABAIXA Rere la porta dins Soques ferides

Les males herbes són les úniques que es beneficien de la decadència general. Les males herbes del passat, que provenen de l'inconscient darrere la porta, i es mostren a la llum en la forma de l'art.
Publicat per a

11 comentaris:

  1. Jordi Dorca8 de setembre del 2015, a les 19:49

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca8 de setembre del 2015, a les 19:53

    M'hi veig.
    Des de dins.
    Volent sortir.
    I entrant-hi, a peu nu.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals8 de setembre del 2015, a les 20:35

    Has fet un poema preciós dels teus, Jordi!

    ResponElimina
  4. M. Roser8 de setembre del 2015, a les 20:53

    Trobo que la porta bella i atrotinada, fa joc amb les males herbes...Res desentona!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de setembre del 2015, a les 12:06

      M. Roser,
      però les plantes sí que desentonen amb la pedra.

      Elimina
  5. horabaixa8 de setembre del 2015, a les 22:15

    Hola Helena, m'agrada que t'hagi servit d'inspiració. Encertat el que has escrit.
    La veritat, que fa maco. No tot ha de ser nou de trinca. En aquell moment, em va agradar, i amb el text, millora.

    ResponElimina
  6. Alfonso Robles Motos9 de setembre del 2015, a les 0:25

    Sempre en la decadència general, sobresurten les males herbes com les males persones.
    Molt bonic el text i la foto.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de setembre del 2015, a les 12:08

      Alfonso,
      a vegades les males herbes no són pas dolentes, paradoxalment.

      Elimina
  7. Unknown11 de setembre del 2015, a les 17:01

    Un marc creatiu,la plenitut de la vida primaveral,i el protagonista la pedra incapaç d'aturar esa plenitut.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)