llum de sortidaesperança insegura visc en la foscor
Joan,jo tinc un peu a dins i l'altre fora!
Quan la foscor és molt pregona, per minsa que sigui la llum que endevinem, ens reconforta l'ànima...
M. Roser,a vegades ens nodrim d'engrunes.
amb les cadires d'abansm'asseuré a escoltar aquest bell, sublim contrast
Les cadires de l'altra entrada deuen ser fetes per això, Jordi!
Aquesta llum que ens enlluerna contra l'apatia de la foscor. Una abraçada.
Josep,m'agrada d'enlluernar-me, encara que només sigui un instant.
llum de sortida
ResponEliminaesperança insegura
visc en la foscor
Joan,
Eliminajo tinc un peu a dins i l'altre fora!
Quan la foscor és molt pregona, per minsa que sigui la llum que endevinem, ens reconforta l'ànima...
ResponEliminaM. Roser,
Eliminaa vegades ens nodrim d'engrunes.
amb les cadires d'abans
ResponEliminam'asseuré a escoltar aquest bell,
sublim contrast
Les cadires de l'altra entrada deuen ser fetes per això, Jordi!
EliminaAquesta llum que ens enlluerna contra l'apatia de la foscor.
ResponEliminaUna abraçada.
Aquesta llum que ens enlluerna contra l'apatia de la foscor.
ResponEliminaUna abraçada.
Josep,
Eliminam'agrada d'enlluernar-me, encara que només sigui un instant.