dimecres, 1 d’abril del 2015

Poesia visual d'Albert Aragonès
dins Tens un racó dalt del món


Primer ets tu sol, fort, independent. Després trobes parella i t'enamores. Més tard descobreixes els defectes de l'altre i en fuigs, fins que la relació esdevé un camí sense sortida. El que se'n diu un desengany. Un poema visual duríssim.

Publicat per a

8 comentaris:

  1. artur1 d’abril del 2015, a les 13:36

    Al final, pots canviar el camí sense sortida, per un stop i després seguir el camí mes adient !
    Està molt ben explicat , Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 d’abril del 2015, a les 13:41

      Al final el millor és recular i abandonar com més aviat millor, Artur! Ho dic per experiència.

      Elimina
  2. Jesús M. Tibau1 d’abril del 2015, a les 16:55

    http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2014/12/albert-aragones-salvat.html

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau1 d’abril del 2015, a les 16:55

    http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2014/12/albert-aragones-salvat.html

    ResponElimina
  4. Unknown3 d’abril del 2015, a les 18:48

    És la cursa de la vida de la parella que podem arribar junts o separats.Només es demana concòrdia.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 d’abril del 2015, a les 19:51

      Josep,
      només es demana compenetració, cosa que no és el que jo vull.

      Elimina
  5. Relatus4 d’abril del 2015, a les 16:47

    Bé, segur que hi ha d'altres històries, d'altres fletxes...

    ResponElimina
  6. Helena Bonals4 d’abril del 2015, a les 17:23

    Sí, Loreto, és clar! Però jo tinc mala sort!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)