 |
| MIQUEL Llunes de setmana santa dins Fotofília |
La lluna ella, tan abstracta, precisa, única. Però amb algunes taques que l'humanitzen, i certes branques superposades que parlen de la terra que se la mira. Una lluna plena, de vida.
|
| MIQUEL Llunes de setmana santa dins Fotofília |
El fotògraf es devia amagar sota un arbust, sembla que els branquillons fan pessigolles a aquesta fantàstica lluna plena, que torna cada Setmana Santa...
ResponEliminaPetonets.
M. Roser,
Eliminatu també has tornat! Que bé!
Mira, jo ahir vaig penjar aquesta mateixa lluna però amb un vaixell pirata a contrallum.
ResponEliminaPotser és veritat ... quan la mirem s'omple de vida
Bona nit Helena.
Pere,
Eliminamirar la lluna és com mirar el futur.
Auuuuuuuhhhh!
ResponEliminaHa, ha, que bo, Xavier!
EliminaLa vaig tenir a tir de branca aquesta Pasqua, molt plena, molt nostra.
ResponEliminaEn veure aquesta foto m'ha vingut el record de l'instant.
Aferradetes!
sa lluna,
Eliminatu t'hi deus fixar per força.
Les branques no li fan nosa, la fan una mica més nostra.
ResponEliminaConsol,
Eliminales branques l'afavoreixen.
El fotògraf passejava per la vora del riu, i en veure que les branques més altes de l'arbre tocaven la lluna, va pensar que entre la terra i la lluna la distància és insignificant. Depèn del dia, esclar.
ResponEliminaSí que sembla insignificant, quan no hi ha núvols, la distància, Miquel.
EliminaNit encesa de dites en veu molt baixa,a cau d'orella.Desitjos de tanta bellesa plena.
ResponEliminaNit de lluna minvant.
Nit encesa de dites en veu molt baixa,a cau d'orella.Desitjos de tanta bellesa plena.
ResponEliminaNit de lluna minvant.
Josep,
Eliminaque ben trobat això de "bellesa plena"!