dimarts, 14 d’abril de 2015

MIQUEL Capvespre llaurat dins Fotofília

Un llaurat homogeni, com la prosa, però vist a la velocitat instantània d'un vers. El daurat del camp segat ho és en un auster blanc i negre.

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Em fas rumiar, Jordi. No ens movem, per molt que fugim?

      Elimina
  2. Els pagesos són uns artistes! Aquest cap tan ben cuidat em recorda una endevinalla de quan era petita: Un camp llaurat que punta d'arrella no hi ha tocat...???
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      sí que deuen ser uns artistes els pagesos!

      Elimina
  3. Cicatrius de la terra feta pel home per la nostra salvació.Com el vers mirall d'inquietud profunda del ésser.
    Bona nit!!

    ResponElimina
  4. Cicatrius de la terra feta pel home per la nostra salvació.Com el vers mirall d'inquietud profunda del ésser.
    Bona nit!!

    ResponElimina