dimarts, 14 d’abril del 2015

MIQUEL Capvespre llaurat dins Fotofília

Un llaurat homogeni, com la prosa, però vist a la velocitat instantània d'un vers. El daurat del camp segat ho és en un auster blanc i negre.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca14 d’abril del 2015, a les 18:37

    Fugim, sempre fugim,
    fugim d'enlloc.

    ResponElimina
  2. M. Roser14 d’abril del 2015, a les 21:24

    Els pagesos són uns artistes! Aquest cap tan ben cuidat em recorda una endevinalla de quan era petita: Un camp llaurat que punta d'arrella no hi ha tocat...???
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Unknown17 d’abril del 2015, a les 22:43

    Cicatrius de la terra feta pel home per la nostra salvació.Com el vers mirall d'inquietud profunda del ésser.
    Bona nit!!

    ResponElimina
  4. Unknown17 d’abril del 2015, a les 22:43

    Cicatrius de la terra feta pel home per la nostra salvació.Com el vers mirall d'inquietud profunda del ésser.
    Bona nit!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)