Com una guixada plena de sentiment, coberta de pintura i de noves inscripcions també ratllades, així un poema amaga la seva vida interior, de la qual només en conservem el traç enèrgic visible.
Un poeta hi va escriure els seus sentiments que no van agradar i un altre hi va escriure els seus a sobre i tampoc, van agradar i...Fins que algú escrigui una part de la seva vida que enamori, i ningú gosi tocar-la! Petonets.
Potser la frase original era interessant. No sabrem mai què hi deia, però tot i així, la paret ens vol dir alguna cosa.
ResponEliminaXavier,
Eliminapenso que potser hi posava INDEPENDÈNCIA! I que el govern espanyol ho ha tapat.
Un poeta hi va escriure els seus sentiments que no van agradar i un altre hi va escriure els seus a sobre i tampoc, van agradar i...Fins que algú escrigui una part de la seva vida que enamori, i ningú gosi tocar-la!
ResponEliminaPetonets.
Que líric això que escrius, M. Roser!
EliminaM'agradaria pensar que aquesta paraula fossi un desig del ésser humà per canviar el món.
ResponEliminaBe happy.
M'agradaria pensar que aquesta paraula fossi un desig del ésser humà per canviar el món.
ResponEliminaBe happy.
Jo també, Josep!
Elimina