diumenge, 25 de gener del 2015

land art-GRIFOLL- rituals d'hivern dins Poètica crapulística

En el mig del camí de la vida, el foc ardent, però contingut. Als costats, la neu gelada del que queda de la infantesa. S'apagarà abans el foc que no pas es fondrà la neu, perquè el foc és provocat, artificial, i la neu és espontània, ingènua.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Consol25 de gener del 2015, a les 10:49

    Allò que ens fa bullir la sang i ens enerva sovint és més fugisser que les restes congelades de ferides que no s'han fos.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals25 de gener del 2015, a les 13:10

    Consol,
    "the first cut is the deepest", canta Rod Stewart.

    ResponElimina
  3. Unknown25 de gener del 2015, a les 18:58

    La vida es els sons d'una guitarra que et transmet estimuls per continuar tocan.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de gener del 2015, a les 20:05

      Josep Aguilera,
      les teves paraules també m'ajuden a continuar.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. M. Roser25 de gener del 2015, a les 20:04

    Una bonica metàfora sobre la vida...Potser m'hi falta la vellesa!
    Em pregunto què hi deu fer el foc tan a prop de la neu...Potser algun caminant enfredorat l'ha encès per tenir un bon caliu quan caigui la tarda...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de gener del 2015, a les 20:07

      Aquesta imatge inclou la vellesa, M. Roser. De fet és més la maduresa que el mig de la vida.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)