diumenge, 25 de gener del 2015

land art-GRIFOLL- rituals d'hivern dins Poètica crapulística

En el mig del camí de la vida, el foc ardent, però contingut. Als costats, la neu gelada del que queda de la infantesa. S'apagarà abans el foc que no pas es fondrà la neu, perquè el foc és provocat, artificial, i la neu és espontània, ingènua.

6 comentaris:

  1. Allò que ens fa bullir la sang i ens enerva sovint és més fugisser que les restes congelades de ferides que no s'han fos.

    ResponElimina
  2. Consol,
    "the first cut is the deepest", canta Rod Stewart.

    ResponElimina
  3. La vida es els sons d'una guitarra que et transmet estimuls per continuar tocan.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      les teves paraules també m'ajuden a continuar.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Una bonica metàfora sobre la vida...Potser m'hi falta la vellesa!
    Em pregunto què hi deu fer el foc tan a prop de la neu...Potser algun caminant enfredorat l'ha encès per tenir un bon caliu quan caigui la tarda...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta imatge inclou la vellesa, M. Roser. De fet és més la maduresa que el mig de la vida.

      Elimina